Volta per Sant Llorenç

El passat 21 de juliol per la tarda ens vam animar uns quants a fer una excursioneta, per tal d'estirar les cames, alguns.. i els altres per preparar-se per la Matagalls-Montserrat. Vam aparcar el cotxe a Can Robert al voltant de les cinc de la tarda. En comptes d'iniciar el camí pujant cap a la Mola com és habitual, vam fer el contrari i vam anar en direcció nord per la riera de les Arenes fins a la casa de la Barata. Des d'on vam agafar un camí que puja directament a la Serra de l'Obac, per un bosc on feia força xafogor. Una vegada vam assolir la carena vam poder gaudir d'unes bones vistes de Montserrat. Caminant, caminant vam vorejar Castellsapera, vam creuar el Coll de Tres Creus i vam voltejar el turó de la Pola fins arribar a en Coll de Boix. Sense passar per la Coma d'en Vila vam assolir la carena de la Castanyera, però en aquest punt el temps va canviar. Alguns van baixar la pista que porta al Coll d'Estenalles corrents, i els altres, o sigui jo, reptant de cansament... Tot just passat el Coll d'Estenalles els grup es va separar, els més agosserats van decidir de pujar al Montcau, i els menys vam preferir anar directament a la Mola sense passar per Montcau. Des del Coll d'Eres resseguint la carena del Pagès a un bon ritme, ens vam enfilar al cim de la Mola en menys d'una hora. Allà els primers en arribar, o sigui els menys agosserats, vam aprofitar per fer el mos obligatori, però sense obrir l'ampolla de vi en espera dels companys agosserats. Mentres esperàvem asseguts darrera del monestir els cel va acabar de cobrir-se del tot i van començar a espategar trons i llamps. Això va motivar que la parada dels agosserats fós molt curta, i tant bon punt van arribar vam baixar directament, ja que el temps empitjorava i no calia ser en Tomàs Molina per saber que cauria un bon xàfec. Em sembla que va ser la baixada més ràpida que hem fet mai de la Mola. Quan vam arribar a Can Pobla ens van dur per un camí que teòricament era més ràpid, i com era d'esperar, a fosques i mig plovent ens va tocar baixar un talús de pedra conglomerada molla directament per arribar a la pista. No us podeu imaginar el que relliscava... Bé al final vam arribar al cotxe al voltant de les deu de la nit "sans i estalvis".

Distància: 20 Km

Temps: 5 h

Vall de Sant Iscle i turó de l'Ermità

Ahir dissabte vam realitzar un dels itineraris senyalitzats pel Parc Natural de Collserola, que surt de l'àrea de lleure de Can Coll (Cerdanyola). Aquesta àrea està plena de ciclistes que fan l'esmorzar de mongetes i botifarra, i a més hi ha moltes barbacoes per llogar. Nosaltres vam fer el cafè de rigor i ràpidament vam emprendre la caminada. El primer tram fins a la zona de Can Codina era força ferèstega, després el camí s'enfilava cap a munt deixant zones més assoleiades. Vam vorejar Can Cata i també l'ermita de Sant Iscle, vam creuar la font de Can Lloses fins arribar a un petit trencall a la dreta. Hi havia un senyal fet malbé que semblava indicar l'itinerari, però aquest s'endinsava per la Font de la Tòrtora. Nosaltres vam preferir seguir fins al turó d'en Fotja per la serra d'en Ferrer, des d'on vam tenir unes vistes espectaculars de Barcelona. Després, el camí vas ser tot de baixada per una pista forestal que muntava la Serra d'en Fotja. Vam parar a dinar al restaurant de Can Sardà on ens vam menjar uns entrecots de Girona i unes esquenes de xai brutals! Després amb la panxa com una pedra vam passejar fins a l'aparcament de Can Coll.

Distància: 11'20 Km

Temps: 2h 50'

La riera de Vallvidrera

El passat 11 de setembre vam aprofitar que feia bon dia per caminar pels entorns de Molins de Rei, realitzant una ruta definida en la Guia de parcs naturals de Catalaunya volum 10. Vam trobar-nos a l'estació de Renfe de Molins de Rei des d'on vam iniciar l'itinerari cap a la fortificació medieval de Castellciuró, allà vam poder observar una paret realitzada amb la tècnica de l'opus spicatum. Seguidament, vam seguir pujant pel GR-92 fins arribar a una bifurcació. Allà ens vam dirigir cap a Can Barça i Can Tintorer on vam veure que hi havia un restaurant. Després, vam continuar vorejant el turó d'en Quirze fins arribar a Sant Bartomeu de la Quadra. Allà vam haver de creuar la carretera i baixar per una pista forestal que presentava molts arbres caiguts del temporal del passat mes de gener. Finalment, vam arribar a un pont que creua la riera de Vallvidriera, la Rierada: des d'aquest punt i a un quilòmetre, aproximadament, es pot arribar al salt d'aigua, però nosaltres no ens hi vam aventurar perquè la riera no duia gens d'aigua. Vam seguir cap abaix i hi va haver un punt en què vam perdre el camí, però ràpidament el vam retrobar i vam aparèixer en el polígon industrial de Molins.

Distància: 12 Km

Temps aproximat: 3 hores

Excrusió al Castell de Borriac

Com que el dia abans havíem anul·lat l'excursió pel mal temps, els més aventurers, que no treballàvem, ens vam decidir a fer la ruta del Palau Robert anomenada Ruta pel Cerro de l'Infern i el Montcabrer. Aquesta vegada ens vam trobar davant l'esglèsia de Cabrils. Des d'allà, vam iniciar el recorregut per unes urbanitzacions força luxoses fins arribar al petit collet del Cerro de l'Infern. Preveient que la ruta no seria massa llarga i com que ja hem assolit el nivell de l'Alba, vam sortir-nos de ruta i vam pujar al Castell de Borriac que teníem allà mateix. Després, vam seguir la ruta planificada i vam fer el cim dels dos turons. Després del cafè de rigor a Cabrils vam anar a Mataró.       

Visita a les Foradades

Vam aparcar els cotxes al costat de Can Roure (Matadepera), d'allà mateix surt una pista forestal que la vam seguir fins al Collet de Can Roure. En la bifurcació que va a Can Candi, vam agafar un sender que se'n fila al turó de Sant Joan i de l'Ós. Finalment, resseguint la Serra de les Pedritxes i deixant a l'esquerra la Serra del Troncó vam arribar al collet de les Foradades. Es tracta d'un massís de roca que té unes cavitats amb diverses galeries per on s'hi pot passar. Després del bon àpat, vam baixar fins al Coll de la Riba des d'on vam agafar un tram del GR de la Matagalls-Montserrat. Aquest recorregut passa per l'urbanització de les Pedritxes. Després, vam continuar per la riera de les Arenes.

Distància: 9'50 Km

Temps: 2h 45'

Pujada al Tagamanent

El passat diumenge, els mateixos calçotaires vam organitzar una excursió al Pla de la Calma. Per tal de fer-ho un pèl més divertit i diferent vam planificar de fer la pujada per l'altre costat, o sigui en comptes de sortir de Collfornic vam sortir d'Aiguafreda. El sender triat correspon al primer tram de la famosa caminada Matagalls-Montserrat marcada en un GR de color vermell i verd. El punt de trobada finalment va ser al costat del Pou de glaç de l'Avencó on hi ha un restaurant una mica friki. El camí era fàcil de seguir, tallava a través de pistes forestals i s'enfilava directament cap al nivell del Pla de la calma que deu estar als voltants del 900 metres d'alçada respecte el mar. Per tant si feu càlculs la cosa era pujar uns 700 m de desnivell, per tant era una passejada digne de l'Alba. El sender era força agraït discorria pel mig del bosc i el terreny era força vermellós, amb la dificultat de trams de lloses de pedra que per sort no estàven mullades. Passada una hora i mitja vam arribar a la cruïlla on es troba la pista que puja del poble de Tagamanent, amb la d'Aiguafreda i la de Collfornic. Teníem dues possibilitats: pujar al Tagamanent o bé seguir cap al Pla de la Calma. Com que ningú de nosaltres, mai havíem estat al Tagamanent vam aprofitar d'enfilar-nos per conèixe'l. Degut a una marató que havíen a primera hora ens va fer confondre'ns i vam pujar pel recorregut més enfilat possible. A dalt de tot ens vam trobar, una vella ermita aparentment abandonada i unes vistes impressionants del Vallès Oriental i part de la plana de Vic. Inclús cap a l'oest es podia apreciar el perfil inconfusible de la Mola i el Puig de la Creu. Vam decidir de dinar allà mateix estirats per les herbes, a l'estil Heidi. Després de la becaina de rigor vam emprendre el retorn aquesta vegada buscant un nou camí més suau per baixar, però no el vam trobar. Gràcies al plànol vam seguir una drecera que ens duia directament al GR de baixada. I després d'una dura baixada vam retornar al cotxe.
Distància: 13 Km
Temps: 3h 30'

Escapada per l'Anoia

El passat dissabte ens vam aventurar per terres de l'Anoia, una comarca propera i força desconeguda. Ens vam reunir en el Bruc per continuar fins a Sant Martí de Tous molt a prop d'Igualada. Allà vam poder fer una passejada ràpida pel costat del castell del segle X i el seu petit casc antic, ja que feia molt de vent i no us podeu imaginar el fred que feia. Per resposar una mica del gran desgast energètic, vam fer un segon esmorzar. Al sortir ens vam dirgir cap a La Fou, una mena de bassa amagada entre uns petits cingles càrstics i on a més hi ha un salt d'aigua que normalment està sec, però que aquest any brollava aigua a dojo. Pel petit treking que vam fer vam poder veure la cova del diable, ja que l'indret està replè de llegendes.

Després vam anar cap a la Tossa de Montbui, però per un itinerari d'aventura... el GPS ens va dur per uns camins rurals brutals. L'aventura va acabar quan el camí que ens duia directament al cim estava tallat per un arbre caigut pel vendaval passat. Per tant vam haver d'improvisar i voltejar la muntanya. Un cop en el cim de la Tossa vam disfrutar d'unes vistes genials amb un paisatge verd i al fons s'apreciava la serralada del Port del Comte tot enfarinat. Vam seguir cap a Santa Maria de Miralles, però no vam trobar res d'interessant, per això vam decidir de fer mitja volta i fer el dinar a Igualada. Allà vam dinar en un local força xulo anomenat "Munich". Després amb l'estómac ben carregat vam passejar per la ciutat que està fantàstica. Ja era un pèl tard que vam anar cap a la Pobla de Claramunt per mirar de pujar al Castell, però com ja era evident no vam poder pujar-hi. Per acabar el dia vam anar cap a Capellades, vam veure el molí paperer per fora i pels carrerons del centre. Vam acabar en el bar Aloy, un lloc força pintoresc i el propietari un tros de pa. El bar disposava d'un pati posterior preciós i el bon home ens va mostrar la bodega que estava en el soterrani.