Parc Mediambiental de Gualba

El passat dissabte dins de la jornada de febrer de la 1a Lliga excursionista, ens vam trobar en el municipi de Gualba per tal d'anar a fer una petita excursioneta pel parc Mediambiental de Gualba que gestiona el RACC. Ens vam agrupar en un sòl cotxe, ja que fan pagar per vehicle i la veritat es que és força car. Com sempre vam fer el cafè de rigor on la mestressa del restaurant ens va convidar a magdalenes, probablement devien estar a punt de caducar, jejeje... Una vegada vam arribar tots, vam iniciar l'exploració agafant el sender blau que discorria pel costat d'un rierol preciós. El paisatge era impressionat! Pujant riu amunt vam trobar diversos ponts de fusta, en no molt bon estat. Finalment el camí s'enfila força fins arribar al peu d'un salt d'aigua, a diferència de moltes excursions aquesta vegada el vam veure amb aigua! Com que el dia acompanyava vam fer un picnic prenent un sol increïble en les roques del salt d'aigua. Després de dinar vam baixar per l'itinerari groc on vam trobar-nos amb un tancat de porcs senglars i tot seguit amb les vies on havia estat la locomotora del cremallera de Montserrat, això va fer perdre molts punts a l'organitzadora.Bé per rematar la sortida vam fer un parell de cafès i una passejada pel Parc de la Riera de Gualba que estava impressionant.

Temps: 3 h

Preu: 6 € socis RACC

Pujada llampec a la Mola

El passat dissabte, el temps va fer una treva, i vam poder escapar-nos a fer una pujada llampec al cim de la Mola. Com és habitual vam estacionar en els dipòsits, que encara no sé molt bé com vam poder arribar, és un laberint de carrers urbanitzats. Des d'allà vam agafar el Camí dels Monjos, el primer tram té una pujada dureta amb força pedra que castiga sobretot en el moment de baixar. El pessebre amagat de la canal dels monjos ja no hi era. Superada la canal vam tenir un paisatge impressionant, el mar brillava espectacularment davant el contrallum de les torres del Port Olímpic i el cel ennuvolat envoltava la zona del Montseny. Vam seguir cap a munt amb un bon ritme, i això que no hi havia previsió de botifarra, això sempre evitant la gent cridanera. En l'últim tram vam quedar al descobert del fort vent que bufava. Ràpidament vam agafar fred, bé alguns no perquè duien una torera Grifone, jejeje... Al arribar al capdemunt ens vam dirigir directament al restaurant, on vam deixar pes. Sense perdre massa temps ens vam fer la foto de rigor a la balconada i vam baixar al trote cochinero per evitar el vent gelat. Després, ja no cal que us expliqui com va anar. Ah sí, per baixar com de costum ens vam perdre i per poc sortim a l'Alzina del Salari.
Temps: 2 h

XIIIa Marxa Sant Fruitós del Bages

El passat diumenge uns quants malalts ens vam apuntar a fer la 13a Caminada de Sant Fruitós del Bages. Ens vam trobar ben aviat, el punt de sortida va ser el mateix de cada any, el Bosquet, un petit parc al sud del poble. Cal destacar l'organització de la marxa, en pocs minuts tenies l'acreditació, un tall de coca de crema a la boca i un porró amb Mistela. A les vuit en punt va sonar la traca que donava la sortida. La sortida va ser força lenta per la gran aglomeració de gent, però a mesura que s'avançava s'anaven creant espais. El primer tram no va ser gaire esplèndid, vam passar per zones industrials i no va ser fins que vam creuar el pont de la carretera que vam començar a veure camps. Una vegada creuada la riera vam fer la pujada, que no va durar ni deu minuts, la resta va continuar per l'urbanització d'estil friki bagesià. Allà vam trobar el primer punt d'avituallament, on vam poder combinar el donuts i el brou, digne del Bulli. Després vam transcórrer per la carena de la urbanització i vam poder veure el monestir de Sant Benet des d'un punt privilegiat. Ben a prop de Navarcles vam parar en el segon control que era dins del complex d'una masia. Allà vam poder fer l'entrepà de botifarra tant desitjat i a uns cent metres ens esperaven amb cafès i licors. No ens vam adonar i vam trobar-nos el desviament de la caminada llarga i la curta, ens vam decidir per la curta i realment va ser molt curta. Bé un altre any ja la farem. Al arribar al Bosquet ens van donar una samarreta de record i vam poder rematar les coques de crema!
Distància: 17'5 Km
Temps: 3'5 h

Colònia Vidal

El passat dissabte dins de la 3a Jornada de la Liguilla, l'organitzadora ens va reunir a la Colònia Vidal dins del terme municipal de Puig-reig. Ens vam trobar a la plaça principal de la colònia, on vam treure les entrades... on alguns molt espavilats anomenats "professors" els va sortir gratis! Com que feia un dia tapat i de molt fred vam anar a fer el cafè de rigor. En pocs minuts va començar la visita guiada, primer et passen un audiovisual per situar-te en el context històric. Després passeges per la colònia visitant: un habitatge obrer, les dutxes, la peixateria, els safareigs, la caixa d'estalvis, l'escola, la biblioteca, etc. fins arribar a la fàbrica. Allà vam poder veure el procés de teixir, des de que arriba el cotó fins que surt la tela. Inclús ens van fer funcionar un teler de garrot. El més espectacular és la turbina que empenta l'aigua a molts metres de profunditat. Per cert l'escriptora terrassenca Sílvia Alcàntara que ha escrit "Olor de colònia" va viure en aquesta colònia de petita. Després de la visita ho vam rematar amb una visita culinària al restaurant de Gaià molt a prop de Navàs. En el restaurant a més de menjar força bé, ens van sorprendre amb el bon tracte rebut. 

Hoy no me puedo levantar

No fa gaire ens van convidar al musical “Hoy no me puedo levantar” que estan fent en el teatre Tívoli de Barcelona. Nosaltres ja l’havíem vist en la Gran Vía madrilenya i vam voler repetir perquè ens havia agradat molt. L’espectacle està genial i vam veure petits canvis respecte a l’espectacle que havíem vist l’any passat. No ens agrada fer comparacions, però l’espectacle de Madrid ho vam viure més intensament. Potser va ser per les dimensions del teatre, ja que el teatre de la Gran Vía era molt petit, i sobretot la qualitat del repartiment d’actors que hi havia molt més bo. Nosaltres vam poder veure la Fernanda Castillo fent de Maria i ara fa de directora del musical. Han tret alguns efectes, però bé us ho recomanem per desconnectar. Agafeu a platea i ben endavant!

Font de la Pola

El passat dissabte dia dos vam volguer inaugurar l’any i fer baixar el raïm fent una passejadeta familiar força tranquil·leta. Ens vam trobar a l’aparcament de l’Alzina del Salari on feia molt de fred. Una vegada tots arreplegats vam pujar per la pista de l’antiga urbanització fins al Coll de Tres Creus. Allà vam poder veure el pessebre dels Cosins. Després vam seguir el camí que volteja el Turó de la Pola, des d’on vam veure uns escaladors enfilant-se cap al cim de la Pola. En pocs minuts vam arribar a la Font de la Pola, per primera vegada no ens vam poder assentar en la nostra taula! Per tant ens va tocar la dels escacs. Passant poca estona el fred ens va abraçar, i per tant vam decidir de tornar. Després d’aquest esforç físic suprem ens ha permès justificar la resta de jalones de Reis!

2a Jornada de la Liguilla - Coll d'Estenalles a Coll de l'Obac

La segona jornada de la Liguilla es va iniciar amb quasi tots els participants. Vam pujar amb dos cotxes fins al coll d'Estenalles, des d'allà vam agafar la pista del GR-5 fins a coll de Boix. El dia no acompanyava massa, feia força núvols, que no deixaven veure les fabuloses vistes del Pre-Pirineu. Tot i així vam veure el torrrent de la font Freda i la zona nord del parc natural, que s'endinsa cap al Bages. Arribats al coll de Boix ens vam trobar per sorpresa amb el primer pessebre. Aquest estava fet amb un joc de pedres pintades de la zona, i era força original i divertit. Cal aclarir que hi va haver gent que en comptes de pedres va veure "conxes" molt típiques de Sant Llorenç. Bé, com que anàvem bé de temps vam passar per la font de la Pola, on vam poder recarregar energies com de costum. Tot seguit a la zona de les Porquerisses vam veure un altre passebre molt petit, que quasi ens el passem de llarg. Al arribar al coll de Tres Creus com era d'esperar, vam trobar-nos amb un pessebre enorme i amb molts detalls: la moreneta, el caganer, la forja, etc.. Vam seguir caminant fins deixar el GR-5 a l'alçada del Castellsapera. Fent la carena del collet Estret vam arribar al tossal de l'Àguila on molt aprop vam trobar-nos la caseta de vigilància de fusta. Durant tot el recorregut la muntanya de Montserrat no es va deixar veure, això va ser un sabotatje del JH! Finalment vam arribar al coll de l'Obac on vam tornar a recarregar les energies perdudes en el restaurant la Pastora. Després, gràcies a la intendència suïssa vam poder retornar al coll d'Estenalles i procedir a la recollida dels participants.