XIIIa Marxa Sant Fruitós del Bages

El passat diumenge uns quants malalts ens vam apuntar a fer la 13a Caminada de Sant Fruitós del Bages. Ens vam trobar ben aviat, el punt de sortida va ser el mateix de cada any, el Bosquet, un petit parc al sud del poble. Cal destacar l'organització de la marxa, en pocs minuts tenies l'acreditació, un tall de coca de crema a la boca i un porró amb Mistela. A les vuit en punt va sonar la traca que donava la sortida. La sortida va ser força lenta per la gran aglomeració de gent, però a mesura que s'avançava s'anaven creant espais. El primer tram no va ser gaire esplèndid, vam passar per zones industrials i no va ser fins que vam creuar el pont de la carretera que vam començar a veure camps. Una vegada creuada la riera vam fer la pujada, que no va durar ni deu minuts, la resta va continuar per l'urbanització d'estil friki bagesià. Allà vam trobar el primer punt d'avituallament, on vam poder combinar el donuts i el brou, digne del Bulli. Després vam transcórrer per la carena de la urbanització i vam poder veure el monestir de Sant Benet des d'un punt privilegiat. Ben a prop de Navarcles vam parar en el segon control que era dins del complex d'una masia. Allà vam poder fer l'entrepà de botifarra tant desitjat i a uns cent metres ens esperaven amb cafès i licors. No ens vam adonar i vam trobar-nos el desviament de la caminada llarga i la curta, ens vam decidir per la curta i realment va ser molt curta. Bé un altre any ja la farem. Al arribar al Bosquet ens van donar una samarreta de record i vam poder rematar les coques de crema!
Distància: 17'5 Km
Temps: 3'5 h

Colònia Vidal

El passat dissabte dins de la 3a Jornada de la Liguilla, l'organitzadora ens va reunir a la Colònia Vidal dins del terme municipal de Puig-reig. Ens vam trobar a la plaça principal de la colònia, on vam treure les entrades... on alguns molt espavilats anomenats "professors" els va sortir gratis! Com que feia un dia tapat i de molt fred vam anar a fer el cafè de rigor. En pocs minuts va començar la visita guiada, primer et passen un audiovisual per situar-te en el context històric. Després passeges per la colònia visitant: un habitatge obrer, les dutxes, la peixateria, els safareigs, la caixa d'estalvis, l'escola, la biblioteca, etc. fins arribar a la fàbrica. Allà vam poder veure el procés de teixir, des de que arriba el cotó fins que surt la tela. Inclús ens van fer funcionar un teler de garrot. El més espectacular és la turbina que empenta l'aigua a molts metres de profunditat. Per cert l'escriptora terrassenca Sílvia Alcàntara que ha escrit "Olor de colònia" va viure en aquesta colònia de petita. Després de la visita ho vam rematar amb una visita culinària al restaurant de Gaià molt a prop de Navàs. En el restaurant a més de menjar força bé, ens van sorprendre amb el bon tracte rebut. 

Hoy no me puedo levantar

No fa gaire ens van convidar al musical “Hoy no me puedo levantar” que estan fent en el teatre Tívoli de Barcelona. Nosaltres ja l’havíem vist en la Gran Vía madrilenya i vam voler repetir perquè ens havia agradat molt. L’espectacle està genial i vam veure petits canvis respecte a l’espectacle que havíem vist l’any passat. No ens agrada fer comparacions, però l’espectacle de Madrid ho vam viure més intensament. Potser va ser per les dimensions del teatre, ja que el teatre de la Gran Vía era molt petit, i sobretot la qualitat del repartiment d’actors que hi havia molt més bo. Nosaltres vam poder veure la Fernanda Castillo fent de Maria i ara fa de directora del musical. Han tret alguns efectes, però bé us ho recomanem per desconnectar. Agafeu a platea i ben endavant!

Font de la Pola

El passat dissabte dia dos vam volguer inaugurar l’any i fer baixar el raïm fent una passejadeta familiar força tranquil·leta. Ens vam trobar a l’aparcament de l’Alzina del Salari on feia molt de fred. Una vegada tots arreplegats vam pujar per la pista de l’antiga urbanització fins al Coll de Tres Creus. Allà vam poder veure el pessebre dels Cosins. Després vam seguir el camí que volteja el Turó de la Pola, des d’on vam veure uns escaladors enfilant-se cap al cim de la Pola. En pocs minuts vam arribar a la Font de la Pola, per primera vegada no ens vam poder assentar en la nostra taula! Per tant ens va tocar la dels escacs. Passant poca estona el fred ens va abraçar, i per tant vam decidir de tornar. Després d’aquest esforç físic suprem ens ha permès justificar la resta de jalones de Reis!

2a Jornada de la Liguilla - Coll d'Estenalles a Coll de l'Obac

La segona jornada de la Liguilla es va iniciar amb quasi tots els participants. Vam pujar amb dos cotxes fins al coll d'Estenalles, des d'allà vam agafar la pista del GR-5 fins a coll de Boix. El dia no acompanyava massa, feia força núvols, que no deixaven veure les fabuloses vistes del Pre-Pirineu. Tot i així vam veure el torrrent de la font Freda i la zona nord del parc natural, que s'endinsa cap al Bages. Arribats al coll de Boix ens vam trobar per sorpresa amb el primer pessebre. Aquest estava fet amb un joc de pedres pintades de la zona, i era força original i divertit. Cal aclarir que hi va haver gent que en comptes de pedres va veure "conxes" molt típiques de Sant Llorenç. Bé, com que anàvem bé de temps vam passar per la font de la Pola, on vam poder recarregar energies com de costum. Tot seguit a la zona de les Porquerisses vam veure un altre passebre molt petit, que quasi ens el passem de llarg. Al arribar al coll de Tres Creus com era d'esperar, vam trobar-nos amb un pessebre enorme i amb molts detalls: la moreneta, el caganer, la forja, etc.. Vam seguir caminant fins deixar el GR-5 a l'alçada del Castellsapera. Fent la carena del collet Estret vam arribar al tossal de l'Àguila on molt aprop vam trobar-nos la caseta de vigilància de fusta. Durant tot el recorregut la muntanya de Montserrat no es va deixar veure, això va ser un sabotatje del JH! Finalment vam arribar al coll de l'Obac on vam tornar a recarregar les energies perdudes en el restaurant la Pastora. Després, gràcies a la intendència suïssa vam poder retornar al coll d'Estenalles i procedir a la recollida dels participants.

VI Caminada Popular de Mura

Ja fa dies que uns quants ens vam apuntar a la VI Caminada popular de Mura que organitza cada any el Centre Excursionista de Mura. Aquest any hi havia dues rutes una de llarga i una altra de curta fent el triangles dels tres pobles Mura, Rocafort i Talamanca. Ja sabeu que diu la dita "Mura, Talamanca i Rocafort tres pobles de mala mort" Ens hem llevat força aviat, per sortir dels primers..Hem hagut de passar per les oficines del centre excursionista que tenen en la zona baixa del poble, just al costat de l'esglèsia. Allà ens han donat una ampolla d'aigua i un petit plànol del recorregut. Tot seguit ens hem enfilat cap a la Creu de la Vila per arribar a sota mateix del Puig de la Bauma, on molt a prop hem fet el primer avituallament (entrepans d'embotits de Mura, impressionants!) No hem perdut massa temps i hem seguit caminant fins a la Vinyeta per arribar tot seguit al petit poble de Rocafort on hi havia el segon control (Llardons, boníssims). Seguidament hem baixat fins la riera de Nespres per arribar més tard al tercer control, on hi havia la bifurcació de les dues caminades. Nosaltres ja havíem acordat de fer la curta perquè no disposàvem de massa temps, però quan hem arribat aquest punt anàvem molt bé de temps i alguns han proposat de fer la ruta llarga que passava per Talamanca. Després d'aquest control venia una bona pujada al Puig Cogul i al marge del camí hem pogut visitar la Teuleria de Trullars. Al costat mateix hi havia l'últim control on el personal encarregat no estava massa ben ubicat, jeje. No sabem si quan hagi fianlitzat la caminada el personal d'aquest control serà capaç de tornar a casa, segurament els hauran d'anar a buscar... Finalment hem arribat a Mura pel turó de les antenes i hem passat a recollir la samarreta de record de la caminada.

Distància: 16 Km

Temps: 3 h

Cost: 8'00 €

 

Monestir de Montserrat fins al Pla de Sant Miquel

Per fi va arribar el dia i vam iniciar l'esperada Liguilla! L'organitzador ens va convocar a les 10:30 del matí en el parking del Monestir de Montserrat. L'arribada no podia ser més espectacular, tota la zona de Vacarisses i Monistrol de Montserrat estaven submergits en un mar de boira baixa. Per començar bé la sortida vam parar a fer un cafè en un dels restaurants miradors. La ruta proposada procedia del fabulós llibres de rutes Camins de l'Alba per Montserrat, la ruta número quatre del monestir a el pla de Sant Miquel. Vam baixar pel camí pavimentat que baixa a la Santa Cova, just pel costat de l'edifici d'arribada de l'aeri. Pel camí vam poder observar diferents motius religiosos, el més famós és un d'en Gaudí segons ens va informar diverses vegades el guia. Vam visitar el petit Santuari de la Santa Cova fixat a les roques, on segons sembla es va trobar la moreneta. Us recomanem que visiteu el petit claustre que hi ha passada la capella. Vam retrocedir uns cinquanta metres per tal de continuar per un sender GR que vorejava la muntanya fins a Collbató. El camí és força estret i no és apte per gent amb vertigen, però es circula sense problemes. La veritat es que tot el recorregut està molt ben senyalitzat i protegit. En la primera bifurcació vam tòrcer a la dreta i ens vam enfilar cap al Pla de Sant Miquel. Aquella hora el sol ja havia fet escampar la boira i podíem observar fins a Collserola. Al final de la pujada ens vam trobar de sobte amb una pista asfaltada que semblava les Rambles de Barcelona de la gent que hi havia. Baixant vam passar per una petita bassa i l'Ermita de Sant Miquel i vam poder veure perfectament l'Elefant i la Mòmia. Una vegada vam arribar al Santuari vam fer la visita de rigor a la Basílica i a la zona d'espelmes. Per rematar el dia, vam acabar al petit poble del Bruc dinant en un bon restaurant. Allà vam fer la primera votació secreta i vam disfrutar molt amb el cambrer.

Temps: 3 h

Cost: 5'00 €