Excursió a Vallforners

Aquest dissabte una altra vegada, el grup d'agoserats va voler fer una excursioneta per cremar calories. En aquesta ocasió el punt de trobada va ser Cànoves. Per tal d'escalfar la maquinària excursionista vam parar en un bar a prendre un cafetó abans de la gran epopeia. Com bons excursionistes de ciutat ens vam posar a fer la travessa al voltant de les dotze del migdia. La nostra intenció era fer un circuit circular que venia explicat en un llibre de rutes de l'Alba. Vam iniciar una passejada pel voltant del pantà de Vallforners, on vam trobar-nos al sirenito del Montseny. Després de més d'una hora pujant vam arribar a una casa que tenia una entrada modernista, Vallforners. Des d'allà les vistes eren impressionants, es podia veure el Morro Negre i el Pla dels Pous. Vam decidir d'acabar de fer la pujada i després dinar... vam acabar dinant a les quatre de la tarda, exhausts i fracassats... no havíem assolit el repte. Alguna cosa no quadrava, no paràvem de pujar i per l'hora que era ja hauríem d'haver arribat. Queda clar que la culpa la té el punyetero escriptor del llibre de rutes de l'Alba! jejeje.... ja veuràs per Sant Jordi! Finalment vam decidir de retornar perquè com bons excursionistes de ciutat no teníem plànols detallats i el GPS no tenia bateria, això sí: el nord no el vam perdre, la bruíxola si que funcionava. Ja cansats vam arribar als cotxes al voltant de les sis de la tarda, i com no podia ser d'una altra manera vam acabar al bar del matí.

Barcelona a Sant Cugat

El passat diumenge uns agoserats ens vam atrevir a fer la travessa Barcelona Sant Cugat sense bombones d'oxigen. Ens vam trobar tots a la porta del Parc del Laberint d'Horta, alguns a la porta de baix i altres on tocava, sense comentaris... Bé, vam iniciar l'excursió amb una pujada tranquila veient les panoràmiques de la ciutat. Una vegada a dalt de la carena ens vam endinsar per la vessant nord molt feréstega. La baixada va ser perillosa perquè el camí era força pedragós i aquest estava força humit per les recents pluges, el que originava petites escenes de "Holidays on Ice". Com que el camí era força estret i no hi havia perill de fuga, la Cristina li va donar llibertat al seu estimat Roque. No us podeu imaginar com corria la bèstia! Durant tota l'estona vam seguir el GR6 que fa l'itinerari Barcelona a Montserrat, el tram que vam recórrer passava pel camí de l'ermita de Sant Medir. Aviat es va fer l'hora del mos i vam aprofitar a parar en un forn ibèric que coneix molt bé la Maurina. Una vegada recuperades les forces, vam seguir xino xano fins a Can Borrell i finalment fins a Sant Cugat, passant pel famós Pi d'en Xandri, totalment estintolat degut a una gamberrada.