El passat diumenge uns agoserats ens vam atrevir a fer la travessa Barcelona Sant Cugat 
sense bombones d'oxigen. Ens vam trobar tots a la porta del Parc del Laberint d'Horta, alguns a la porta de baix i altres on tocava, sense comentaris... Bé, vam iniciar l'excursió amb una pujada tranquila veient les panoràmiques de la ciutat. Una vegada a dalt de la carena ens vam endinsar per la vessant nord molt feréstega. La baixada va ser perillosa perquè el camí era força pedragós i aquest estava força humit per les recents pluges, el que originava petites escenes de "Holidays on Ice". 
Com que el camí era força estret i no hi havia perill de fuga, la Cristina li va donar llibertat al seu estimat Roque. No us podeu imaginar com corria la bèstia! Durant tota l'estona vam seguir el GR6 que fa l'itinerari Barcelona a Montserrat, el tram que vam recórrer passava pel camí de l'ermita de Sant Medir. Aviat es va fer l'hora del mos i vam aprofitar a parar en un forn ibèric que coneix molt bé la Maurina. Una vegada recuperades les forces, vam seguir xino xano fins a Can Borrell i finalment fins a Sant Cugat, passant pel famós Pi d'en Xandri, totalment estintolat degut a una gamberrada.
sense bombones d'oxigen. Ens vam trobar tots a la porta del Parc del Laberint d'Horta, alguns a la porta de baix i altres on tocava, sense comentaris... Bé, vam iniciar l'excursió amb una pujada tranquila veient les panoràmiques de la ciutat. Una vegada a dalt de la carena ens vam endinsar per la vessant nord molt feréstega. La baixada va ser perillosa perquè el camí era força pedragós i aquest estava força humit per les recents pluges, el que originava petites escenes de "Holidays on Ice". 
Com que el camí era força estret i no hi havia perill de fuga, la Cristina li va donar llibertat al seu estimat Roque. No us podeu imaginar com corria la bèstia! Durant tota l'estona vam seguir el GR6 que fa l'itinerari Barcelona a Montserrat, el tram que vam recórrer passava pel camí de l'ermita de Sant Medir. Aviat es va fer l'hora del mos i vam aprofitar a parar en un forn ibèric que coneix molt bé la Maurina. Una vegada recuperades les forces, vam seguir xino xano fins a Can Borrell i finalment fins a Sant Cugat, passant pel famós Pi d'en Xandri, totalment estintolat degut a una gamberrada.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada