19/11/08

Excursió al Congost del Mont-rebei

El passat dimarts ens vam escapar per fer una excursioneta pel Congost del Mont-rebei entre la comarca de la Noguera i el Pallars Jussà al límit amb Aragó. Vam sortir al migdia molt aviat i vam ensopegar de ple amb la manifestació de la Pirelli a l'eix transversal. Això ens va fer perdre una importantíssima hora, però, finalment, vam poder proseguir l'aventura.
Un cop vam arribar a Llimiana, vam encendre l'estufa i vam anar a fer un volt per obrir la gana. Ja calentets a casa, vam començar a recrear-nos amb les galtetes de porc, les patates al caliu, allioli, vinillu, carxofes,... i sobretot la música del tocadisc. Ja us podeu imaginar com vam acabar. Després de l'espectacle, vam fer unes partides a la botifarra amb el mestre.

L'endemà ens vam llevar amb un dia totalment emboirat, que no ens va deixar gaudir de les fabuloses vistes de Llimiana. Per variar, vam començar menjant de nou per agafar forces. Una vegada tips, vam recollir ràpidament i vam marxar cap a Corçà a peu del Montsec. Seguint les indicacions, vam arribar a una esplanada molt propera al Santuari de Mare de Déu de la Portusa on vam poder deixar el cotxe. La boira encara feia acte de presenència, però ja vèiem que anava diluïnt-se poc a poc. Un cartell indicava dues hores fins el congost i el camí començava baixant, mal senyal, ens havia dit que era tot el recorregut pla. Efistiviwonder: durant més d'una hora no vam parar de pujar i baixar muntanyes i el punyetero congost no apareixia. No va ser fins passades les dues hores, tal com deia el cartell del principi, que no vam arribar al congost.

Allà se'ns van passar tots els mals, la boira ja quasi havia desaparegut i davant nostre podíem observar uns talls en la muntanya força espectaculars de més de 500 metres. Dins de la gran paret de pedra es podia veure un tall horitzontal d'un metre i poc que estripava la muntanya. Era el camí que travessa el congost i era com el típic camí del Coyote i el Correcaminos, la veritat no és apte pels que tinguin vertigen i impensable per anar amb nens. És força perillós perquè no hi ha baranes ni proteccions, només disposes d'un cable d'acer fixat a la paret per agafar-te una mica. Durant tot el recorregut vas trobant diversos bancs mig penjats en el congost que permeten descansar i observar les vistes espectaculars de l'interior del congost. Com que teníem un llarg retorn vam visitar la meitat del congost fins a un túnel i vam tornar enrere.
La tornada va ser duríssima, pujades, baixades i a més tot el recorregut és molt pedragós, cosa que va ajudar a cascar els genolls. El sol del migdia apretava amb força, vam poder veure voltors sobrevolant els cingles del Montsec i el pantà de Canelles totalment destapat de boira. Per concloure l'aventura vam parar en el restaurant de la Baronia de Sant Oisme, però va ser força fluix...

Cap comentari:

Publica un comentari