Un viatge pel musical

Mostra un mapa més gran
El passat dissabte una amiga nostra ens va enredar per veure un musical infantil anomenat "Un viatge pel musical" que representava el grup Els Pirates Teatre. Vam trobar-nos ben aviat al Centre Cívic Casa Orlandai de Barcelona (carrer Jaume Piquet, 23 costat estació Sarrià FGC). L'espectacle es realitzava a l'aire lliure i era gratuït. Abans de tot, la nostra amiga va saludar als actors, ja que els coneixia des de fa molt de temps, aquest era el veritable motiu de veure aquest musical infantil. La sorpresa va ser, veure un espectacle amb molta qualitat i potser no tan "infantil". L'obra fa un seguiment fugaç per la història musical del món,  amb cançons de totes les èpoques: operetes, musicals de Broadway, musicals catalans, etc. sempre acompanyats per un piano i les veus en viu. La veritat es que ens vam quedar amb les ganes de veure l'altre espectacle que realitzen per "adults".

Temple budista i Festival Cinema Fantàstic de Sitges

Ahir dissabte un petit quòrum vam animar-nos a fer una escapadeta pel Parc Natural del Garraf més concretament per visitar el Temple Budista. Vam aprofitar a fer la ruta 4 "La façana del Garraf"  del llibre Parcs Naturals de Catalunya amb cotxe, que va des de Port Ginesta a Sitges pel Parc del Garraf. Ens vam reunir a l'entrada de l'urbanització el Ratpenat de Castelldefels des d'on vam agafar la carretera, o més ben dit una pista asfaltada que condueix al centre d'interpretació del Parc Natural del Garraf, la Pleta (edifici modernista de Francesc Berenguer deixeble de Gaudí) . Vam parar en un dels miradors més alts per observar les fabuloses vistes del mar i del massís calcari, molt peculiar per la seva capa vegetal d'arbustiva sense cap arbre a la vista. Vam proseguir per la carretera vorjant els petits cims de la Mata-rodona i el Puig Servós, d'uns 410 m  d'alçada aproximadament, fins arribar a la Plana Novella que es troba urbanitzada. Allà vam fer la visita de rigor al temple budista Sakya Tashi Ling. Primer vam passar a comprar l'entrada de la visita guiada (5'50 € adult) pel punt d'informació, seguit per la botiga on va caure algun penjoll. Aprofitant que encara quedava una mica de temps fins a la visita, vam aprofitar a carregar "energia positiva" a l'estupa que es troba davant del temple. Es tracta de fer tres voltes en el sentit de les agulles del rellotge i a la vegada fent rodar uns cilindres metàl·lics, que si no m'equivoco són oracions. Ahir per sorpresa de tots, ens vam trobar  l'estupa oberta i es podia visitar el seu interior. Una monja ens va explicar que havíen rebut moltes peticions personals en relació al moment de crisi que vivim, i el director del Temple va decidir d'obrir al públic aquest espai de reliquiari tant privat, perquè així la gent es pogués beneficiar de "l'energia positiva". Tot seguit vam fer la visita guiada per Temple (Palau Novella, edifici modernista Pere Domènech i Grau), que val força la pena i  on ens van convidar a un te amb llet, canyella i sucre. Per acabar la visita al Temple vam fer una volta per jardí romàntic on hi ha un llac ple de tortuges, es veu que tenen previst rehabilitar-ho com a punt de meditació, però actualment està molt abandonat. Després de la part mística de l'escapada teníem previst una paella tàntrica a Sitges, per no fer la volta vam seguir les indicacions dels cartells per anar directament des de la Plana Novella tal com marca la ruta. Vam descobrir que el camí directe és una pista de terra de força quilòmetres (GR-92) apte per bicicletes i vianants, però gens recomanable per anar en cotxe, estaria bé que ho indiquéssin. Vam arribar perfectes fins a la platja de Sant Sebastià, on vam fer la paella de rigor en el mateix passeig marítim. Teníem previst veure una pel·lícula del 42è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, però les entrades s'havien esgotat per internet. Tot i així vam entrar en l'edifici Miramar i vam provar sort a veure si teníen entrades reservades, i "efistiviwonder" vam tenir molta sort i vam poder comprar les entrades per la pel·lícula que volíem "Lascars (Round da way)" dins de la categoria "Anima't". Vam sortir cagant llets perquè només faltaven quinze minuts per iniciar la pel·lícula i amb l'agravant que havíem de trobar el cinema. Per uns moment ens vam sentir en Pequín express, cal dir que no estava  gens bé senyalitzat. Com que havíem carregat "l'energia positiva" al matí, res ens podía anar malament, jejeje... Vam arribar al cinema el Retiro perfectament, va ser divertit perquè abans d'iniciar el film es van presentar el director i un dels creadors del film. La pel·lícula és genial molt divertida i molt recomanable. Una vegada finalitzat ja vam  considerar el dia complert i vam emprendre el retorn perquè era força tard.

Dist: 21'6 Km

Temps: 3 hores

Visita a la nova taula d'orientació de la Mola

Aquesta tarda la colla de sempre ens hem enfilat al capdemunt de la Mola per veure en primicia la nova taula d'orientació col·locada recentment en el cim de Sant Llorenç. Si voleu saber una mica més d'història, us explicaré que el 30 d'octubre del 1959 es va col·locar l'antiga taula d'orientació gràcies a l'iniciativa Centre Excursionista Sabadell i el patrocini de Caixa Sabadell. El passat 17 de setembre es va col·locar la nova taula amb el patrocini també de Caixa Sabadell, aquesta s'ha realitzat amb lava esmaltada per suportar les inclemències atmosfèriques. Bé, la caminada l'hem iniciat des dels dipòsits de Matadepera i hem agafat el camí dels Monjos fins al cim. Allà hem estat molt poca estona, hem fet les quatres fotos de rigor, una mica de vinet, barretes i sobretot hem tastat un formatge de Menorca deliciós!

Temps: 1h 30'

Volta per Sant Llorenç

El passat 21 de juliol per la tarda ens vam animar uns quants a fer una excursioneta, per tal d'estirar les cames, alguns.. i els altres per preparar-se per la Matagalls-Montserrat. Vam aparcar el cotxe a Can Robert al voltant de les cinc de la tarda. En comptes d'iniciar el camí pujant cap a la Mola com és habitual, vam fer el contrari i vam anar en direcció nord per la riera de les Arenes fins a la casa de la Barata. Des d'on vam agafar un camí que puja directament a la Serra de l'Obac, per un bosc on feia força xafogor. Una vegada vam assolir la carena vam poder gaudir d'unes bones vistes de Montserrat. Caminant, caminant vam vorejar Castellsapera, vam creuar el Coll de Tres Creus i vam voltejar el turó de la Pola fins arribar a en Coll de Boix. Sense passar per la Coma d'en Vila vam assolir la carena de la Castanyera, però en aquest punt el temps va canviar. Alguns van baixar la pista que porta al Coll d'Estenalles corrents, i els altres, o sigui jo, reptant de cansament... Tot just passat el Coll d'Estenalles els grup es va separar, els més agosserats van decidir de pujar al Montcau, i els menys vam preferir anar directament a la Mola sense passar per Montcau. Des del Coll d'Eres resseguint la carena del Pagès a un bon ritme, ens vam enfilar al cim de la Mola en menys d'una hora. Allà els primers en arribar, o sigui els menys agosserats, vam aprofitar per fer el mos obligatori, però sense obrir l'ampolla de vi en espera dels companys agosserats. Mentres esperàvem asseguts darrera del monestir els cel va acabar de cobrir-se del tot i van començar a espategar trons i llamps. Això va motivar que la parada dels agosserats fós molt curta, i tant bon punt van arribar vam baixar directament, ja que el temps empitjorava i no calia ser en Tomàs Molina per saber que cauria un bon xàfec. Em sembla que va ser la baixada més ràpida que hem fet mai de la Mola. Quan vam arribar a Can Pobla ens van dur per un camí que teòricament era més ràpid, i com era d'esperar, a fosques i mig plovent ens va tocar baixar un talús de pedra conglomerada molla directament per arribar a la pista. No us podeu imaginar el que relliscava... Bé al final vam arribar al cotxe al voltant de les deu de la nit "sans i estalvis".

Distància: 20 Km

Temps: 5 h

Vall de Sant Iscle i turó de l'Ermità

Ahir dissabte vam realitzar un dels itineraris senyalitzats pel Parc Natural de Collserola, que surt de l'àrea de lleure de Can Coll (Cerdanyola). Aquesta àrea està plena de ciclistes que fan l'esmorzar de mongetes i botifarra, i a més hi ha moltes barbacoes per llogar. Nosaltres vam fer el cafè de rigor i ràpidament vam emprendre la caminada. El primer tram fins a la zona de Can Codina era força ferèstega, després el camí s'enfilava cap a munt deixant zones més assoleiades. Vam vorejar Can Cata i també l'ermita de Sant Iscle, vam creuar la font de Can Lloses fins arribar a un petit trencall a la dreta. Hi havia un senyal fet malbé que semblava indicar l'itinerari, però aquest s'endinsava per la Font de la Tòrtora. Nosaltres vam preferir seguir fins al turó d'en Fotja per la serra d'en Ferrer, des d'on vam tenir unes vistes espectaculars de Barcelona. Després, el camí vas ser tot de baixada per una pista forestal que muntava la Serra d'en Fotja. Vam parar a dinar al restaurant de Can Sardà on ens vam menjar uns entrecots de Girona i unes esquenes de xai brutals! Després amb la panxa com una pedra vam passejar fins a l'aparcament de Can Coll.

Distància: 11'20 Km

Temps: 2h 50'

La riera de Vallvidrera

El passat 11 de setembre vam aprofitar que feia bon dia per caminar pels entorns de Molins de Rei, realitzant una ruta definida en la Guia de parcs naturals de Catalaunya volum 10. Vam trobar-nos a l'estació de Renfe de Molins de Rei des d'on vam iniciar l'itinerari cap a la fortificació medieval de Castellciuró, allà vam poder observar una paret realitzada amb la tècnica de l'opus spicatum. Seguidament, vam seguir pujant pel GR-92 fins arribar a una bifurcació. Allà ens vam dirigir cap a Can Barça i Can Tintorer on vam veure que hi havia un restaurant. Després, vam continuar vorejant el turó d'en Quirze fins arribar a Sant Bartomeu de la Quadra. Allà vam haver de creuar la carretera i baixar per una pista forestal que presentava molts arbres caiguts del temporal del passat mes de gener. Finalment, vam arribar a un pont que creua la riera de Vallvidriera, la Rierada: des d'aquest punt i a un quilòmetre, aproximadament, es pot arribar al salt d'aigua, però nosaltres no ens hi vam aventurar perquè la riera no duia gens d'aigua. Vam seguir cap abaix i hi va haver un punt en què vam perdre el camí, però ràpidament el vam retrobar i vam aparèixer en el polígon industrial de Molins.

Distància: 12 Km

Temps aproximat: 3 hores

Excrusió al Castell de Borriac

Com que el dia abans havíem anul·lat l'excursió pel mal temps, els més aventurers, que no treballàvem, ens vam decidir a fer la ruta del Palau Robert anomenada Ruta pel Cerro de l'Infern i el Montcabrer. Aquesta vegada ens vam trobar davant l'esglèsia de Cabrils. Des d'allà, vam iniciar el recorregut per unes urbanitzacions força luxoses fins arribar al petit collet del Cerro de l'Infern. Preveient que la ruta no seria massa llarga i com que ja hem assolit el nivell de l'Alba, vam sortir-nos de ruta i vam pujar al Castell de Borriac que teníem allà mateix. Després, vam seguir la ruta planificada i vam fer el cim dels dos turons. Després del cafè de rigor a Cabrils vam anar a Mataró.