Passejada pel Montnegre

Per fi, el passat diumenge vam poder fer l'excursió planejada tres setmanes abans. Feia un dia increïble, havien canviat l'hora i això facilitava una hora més de son. En direcció a Santa Fe, ens vam adonar que no erem els únics pixapins que volíen gaudir d'un meravellós dia en el Montseny... dos quilòmetres de cues fins arribar a Sant Celoni! Això dels bolets i les castanyes fan molt de mal... Per sort vam poder aturar-nos en el nostre lloc habitual, el bar de l'estació de St. Celoni. Allà després d'escolar música maquinera a les onze del matí, vam passar al pla B. Finalment vam decidir de fer alguna excursioneta per la zona on havia de passar ella de retorn (danys col·leterals). Ens vam enfilar cap a Vallgorguina i vam trobar un dels accessos al parc Natural del Corredor del Montnegre. Vam fer un petit intinerari pel bosc. Finalment ja tots junts vam anar a visitar el Dolmen existent en el parc. Es tracta d'una taula de pedra suportada per altres pedres, que no té gaire pinta prehistòrica, i on els petits s'ho van passar de conya. Vam fer el mos i alguns trucs de màgia. Finalment vam anar a fer el cafè de rigor a Vallgorguina. Menys mal que vam poder adreçar el dia que s'havia torçat...

Pujada nocturna a la Mola

El passat divendres uns impresentables ens vam apuntar a fer una pujada a la Mola en condicions de falta de llum natural, o sigui de nit. Ens vam trobar tots a la gasolinera de Matadepera cap al vespre i ens vam dirigir cap a Can Robert. Allà vam deixar els cotxes i vam iniciar l'aventureta, on el temps no ens va acompanyar. Ens vam decidir per la drecera que va directament cap a Can Pobla, la pujada va ser tranquila, però no veiem el cim per una fabulosa i densa boria. Vam suar literalment la samarreta, ja que feia una xafogor insuportable. Finalment quan faltaven pocs metres per arribar vam haver de fer ús de les llenternes, més que res per poder esquivar les mines de les mules. Un cop a dalt allò eren les Rambles, com que no teniem reserva en el restaurant vam fer un bocata a les fosques, on no va faltar el porró. Havent complert la part important de la sortida, la jalona, vam anar a fer el cafè a l'interior, on la cosa va desvariejar amb unes quantes ampolles de cava, jejeje... el punt just per facilitar la baixada. Vam sortir del restaurant i encara persistia la boira, per fer-ho més emocionant ens vam adonar que que queien llamps no gaire lluny, això va motivar-nos per baixar més ràpid. La tornada ja no va ser tranquila, van haver caigudes i sobretot cançons no desitjades. Durant el recorregut ens va acompanyar un d'aquests nens nocturns amb els ulls negres que viuen en les zones fosques... Finalment quan estàvem a cinquanta metres dels cotxes va començar a caure un bon xàfeg (per poc!) o sigui que el comiat no es va demorar gens, jeje...

Excursió a Vallforners

Aquest dissabte una altra vegada, el grup d'agoserats va voler fer una excursioneta per cremar calories. En aquesta ocasió el punt de trobada va ser Cànoves. Per tal d'escalfar la maquinària excursionista vam parar en un bar a prendre un cafetó abans de la gran epopeia. Com bons excursionistes de ciutat ens vam posar a fer la travessa al voltant de les dotze del migdia. La nostra intenció era fer un circuit circular que venia explicat en un llibre de rutes de l'Alba. Vam iniciar una passejada pel voltant del pantà de Vallforners, on vam trobar-nos al sirenito del Montseny. Després de més d'una hora pujant vam arribar a una casa que tenia una entrada modernista, Vallforners. Des d'allà les vistes eren impressionants, es podia veure el Morro Negre i el Pla dels Pous. Vam decidir d'acabar de fer la pujada i després dinar... vam acabar dinant a les quatre de la tarda, exhausts i fracassats... no havíem assolit el repte. Alguna cosa no quadrava, no paràvem de pujar i per l'hora que era ja hauríem d'haver arribat. Queda clar que la culpa la té el punyetero escriptor del llibre de rutes de l'Alba! jejeje.... ja veuràs per Sant Jordi! Finalment vam decidir de retornar perquè com bons excursionistes de ciutat no teníem plànols detallats i el GPS no tenia bateria, això sí: el nord no el vam perdre, la bruíxola si que funcionava. Ja cansats vam arribar als cotxes al voltant de les sis de la tarda, i com no podia ser d'una altra manera vam acabar al bar del matí.

Barcelona a Sant Cugat

El passat diumenge uns agoserats ens vam atrevir a fer la travessa Barcelona Sant Cugat sense bombones d'oxigen. Ens vam trobar tots a la porta del Parc del Laberint d'Horta, alguns a la porta de baix i altres on tocava, sense comentaris... Bé, vam iniciar l'excursió amb una pujada tranquila veient les panoràmiques de la ciutat. Una vegada a dalt de la carena ens vam endinsar per la vessant nord molt feréstega. La baixada va ser perillosa perquè el camí era força pedragós i aquest estava força humit per les recents pluges, el que originava petites escenes de "Holidays on Ice". Com que el camí era força estret i no hi havia perill de fuga, la Cristina li va donar llibertat al seu estimat Roque. No us podeu imaginar com corria la bèstia! Durant tota l'estona vam seguir el GR6 que fa l'itinerari Barcelona a Montserrat, el tram que vam recórrer passava pel camí de l'ermita de Sant Medir. Aviat es va fer l'hora del mos i vam aprofitar a parar en un forn ibèric que coneix molt bé la Maurina. Una vegada recuperades les forces, vam seguir xino xano fins a Can Borrell i finalment fins a Sant Cugat, passant pel famós Pi d'en Xandri, totalment estintolat degut a una gamberrada.

Terrassa a Caldes

El passat diumenge vaig fer-me l'agoserat i vaig marxar fins a Caldes amb bici. No us penseu que la ruta era per carretera ni planera, com no... vaig repescar una rutilla a través d'internet per al GPS. No vaig sortir massa aviat per evitar les baixes temperatures del matí, i això va ser un error, perquè va fer un dia molt bo i passar força calor ja que anava ben abrigat. Com sempre vaig iniciar la rutilla sortint per sobre del Torrent de la Betzuca fins arribar a Can Deu, des d'on vaig baixar al riu Ripoll i seguidament fins a Castellar del Vallès. Allà va començar l'etapa més dura ja que venia la pujada forta fins al Coll de Monner.

Ja l'havia fet diverses vegades i sempre em passa el mateix, tinc la penosa sensació que mai s'acabava la pujada! A partir de llavors va començar l'aventura, ja que desconeixia totalment el camí. La ruta em portava per les zones més obagues de la muntanya. Al principi em vaig trobar molts quads i caçadors, però a mesura que m'endinsava dins del bosc vaig perdre qualsevol senyal de vida. Cada vegada el camí era pitjor, molts còdols, sorra i regerots. En més d'un moment vaig tenir de baixar-me de la bici per no matar-me. Tot i això vaig tornar a volar, aquesta vegada vaig aterrar amb el pit... per sort em vaig revisar i no tenia cap ferida greu, només l'ensurt i algun blau que sortiria més tard. Tot seguit va venir la remuntada a Sant Sebastià de Montmajor, on vaig retrobar-me amb persones humanes.

En aquell punt em trobava totalment esgotat i veia que totes les meves previsions de timing estaven pel terra. Vaig anar fent petits descansos i vaig continuar com vaig poder. Des de Sant Sebastià vaig fer un tram de la carretera del Farell. Finalment vaig agafar un trencall a l'esquerra i vaig començar a descendre per una pista enorme que havien arreglat recentment. Vaig entrar una petita vall preciosa amb vaques i masies, reseguint un petit rierol amb roques calcàries. Finalment vaig arribar a la carretera de Caldes a Sant Feliu on em vai sentir com a casa, només va quedar un petit tram fins a la Font dels Enamorats....

Sortida per la Serra del Litoral

El passat dissabte, sí aquell dia que va fer tanta calor, uns agoserats ens vam atrevir a sortir amb la btt. Vam organitzar una volteta pel Parc Natural de la Serra del Litoral i vam sortir ben aviat de Vilanova del Vallès i ràpidament vam entrar en calor, ja que ens vam trobar unes bones rampes amb força sorra que feia patinar la bici.

Seguidament ens vam endinsar pel bosc de Séllecs, voltejant el turó Rodó. Des de les cotes altes vam veure Montserrat i la Mola, feia un dia fantàstic. Després vam baixar per l'altre costat fins arribar al Pitch & Putt de Vallromanes, on vam veure nens golpejant "mandarines", jeje... El cap va agafar la iniciativa i vam prescindir de GPS, agafant un camí fora de programa. El camí ressegia el torrent de Can Maimó, com us podeu imaginar no vam parar de pujar durant una bona estona fins arribar al turó de Pedrells de 426m.

Des d'allà ens van recomanar que anéssim a veure un mirador situat en el GR-92 que valia molt la pena. Es veia el mar i Barcelona des de una perspectiva molt diferent a l'habitual, increïble. Tot seguit ja va retornar parant a "Can Salbador" on vam carregar les piles amb botifarra i mongetes i les caloríes perdudes.

Excursió a l'Obaga Negra

Aquest matí ens hem llevat força matiners i hem anat a Vacarisses a veure si trobàvem Sant Salvador de les Espases. Hem aparcat el cotxe a l'estació de Renfe Vacarisses-Torreblanca, des d'allà i amb l'ajuda del GPS hem iniciat l'aventura. Feia un dia fabulós, tot i que hem pogut veure de ben a prop la famosa Vacarissana, boira que s'origina en la zona de després del túnel de Collcardús. Bé sentíem forces dispars de caçadors i n'hem vist molts al llarg del matí. Seguint l'Obaga Negra ens hem enfilat en un pas de roca de l'antic camí d'Olesa a Vacarisses i hem acabat en una petita plana que no recordem el nom. Des d'allà hem trobat bones indicacions cap a Sant Salvador. Hem arribat al Coll de Bram i hem vist l'espectacular visió de Sant Salvador de les Espases, increïble on està situat.Com que no teniem molt de temps, no ens hem aventurat a pujar-hi... ens hem quedat amb les ganes! A veure si ben aviat tenim l'ocasió. Bé seguidament hem retornat per un altre camí amb la companyia d'un gosset de caça que s'havia perdut. Finalment hem voltejat Can Torrella i hem arribat a l'estació.