18/10/09

Carenejant fins Montserrat


Ja feia molt de temps que ens rondava pel cap de fer la travessa a peu de Terrassa al monestir de Montserrat. Finalment, vam consensuar una data que per fi es va complir, vam buscar pel Wikiloc la ruta del camí Romeu i aprofitant la tecnologia del GPS la vam introduir en l'aparell. El dia abans, uns amics generosos van deixar un cotxe aparcat en el parking del cremallera de Montserrat (gratuït de moment) en previsió del retorn del Monestir. De bon matí, a les 6:30 ens vam trobar tots en la plaça del Pont de Vacarisses, com mal previsors alguns anàvem massa poc abrigats i altres sense sistema d'il·luminació. Vam començar l'intinerari creuant la riera de Palau per la carretera que porta a l'Urbanització de Can Gonteres. Només passar la primera corba ja vam veure les primeres marques del GR-96 (vermelles i blanques). Com que era de nit no vam veure gaire bé per on passàvem, però semblava una petita riera. Tot seguit ens vam enfilar a l'urbanització, on no paraven de bordar tots els gossos de cada casa... crec que vam despertar a més d'una persona. El camí va just pel límit del terme de Viladecavalls i Terrassa i baixa a la riera de Gaià que la vam travessar. Des d'aquest punt, el camí s'enfila lentament fins a Collcardús pel costat dret de la C-58. Vam arribar a un punt força conflictiu on s'havia de creuar la C-58, per sort era el tram de la recta i a aquestes hores intempestives no hi va haver problema. El camí seguia pel damunt del túnel de Collcardús, vorejant un restaurant... quina llàstima que no estigués obert amb el fred que feia. En aquest punt vam deixar d'utilitzar el frontal i començava a pujar la temperatura. La baixada fins a Torreblanca (Vacarisses) va ser per una pista amb molt de pendent, on els genolls se'ns van ressentir. En aquest punt, vam deixar el GR-96 perquè passava per moltes urbanitzacions i vam preferir la ruta a base d'unes marques noves, vermella amb un punt blanc. Aquest camí portava igualment a Montserrat, però per la carena de la serra de l'Hospici. Aprofitant els primers raigs de sol que escalfaven una mica ens vam asseure en unes roques de davant l'Obaga Negre per fer l'esmorzar de rigor. Amb l'entrepà a l'estómac la pujada es va fer dura, però per sort era força curta. Tot seguit vam passar per un lloc preciós anomenat el pas del Camí Vell, on ja vam començar a trobar-nos diversos excursionistes, un lloc que quan està verd no té res a envejar al Pirineu. Des del coll de Bram vam iniciar el careneig (carenejar: Anar per les carenes de les muntanyes, seguir la carena d'una serra. Enciclopèdia Catalana) per la serra de l'Hospici. En un primer moment ens vam espantar perquè el camí ben senyalitzat anava a parar a un barranc i es perdia la traça, però vam provar de baixar una mica per la pista que porta a Sant Salvador de les Espases i a mà dreta vam trobar la traça correcta. El camí s'enfila pels penyassegats i en algun punt pensàvem que hauríem de treure les cordes, jeje... Vam vorejar el puig de l'Hospici i el turó de la Socarrada fins al coll de les Bruixes. En algun punt voreges els penyassegats i el vertigen va fer acta de presència. Les vistes eren precioses: per un costat la majestuosa muntanya de Montserrat i per l'altre les agrupacions d'urbanitzacions. Seguint carenejant vam passar el coll de Portadora i el de Cabra, passat aquest punt vam trobar les marques (vermelles i verdes) de la Matagalls-Montserrat a mà esquerra. La baixada fins a Monistrol Residencial es realitza per una mena de torrentera de pedra, que ens va castigar força les cames i ja vam tenir els primers símptomes de cansament. Tot seguit, vam creuar el pont de Monistrol i la carretera C-55 per un pas subterrani, digne del Maresme. Vam creuar tot el casc antic de Monistrol de Montserrat, evitant la temptació de parar en algun bar a agafar forces. En la plaça que es troba al costat del carrer de les Escoles vam fer una parada tècnica: vaselina als peus, renovació de mitjons, aigua, isostars, etc... Tot per agafar forces pel suplici que ens esperava. Una vegada enllestits vam començar l'ascensió, vam agafar un ritme molt tranquil perquè sabíem que seria molt dur. Vam passar pel coll de Cabiró, el torrent de la Font del Boix., però el pitjor es va fer pregar. Quan semblava que la pujada es feia tranquil·lament i controlada, just passat el desviament on segueixes els tubs d'acer va començar la veritable ascensió. Des de la Trona fins a les Baranes va ser un suplici d'esglaons de pedra que no s'acabaven mai, una vegada superat ja pensàvem que s'havia acabat però, s'iniciava l'últim tram del martiri tot d'esgalons pavimentats fins a l'estació del cremallera amb l'afegit que t'envoltaven tots els "dominguers" que havien pujat sense esforç. Superada aquesta última prova, la il·lusió es va apoderar de tot i se'ns van passar tots els mals, ho havíem aconseguit! Després vam fer la visita de rigor a la basílica de Montserrat i vam prendre el mató d'obligació. Per acabar, vam baixar amb el cremallera (5'05 €) fins a la primera estació on teníem el cotxe i vam retornar en un moment al punt de sortida. La veritat és que és una ruta molt assequible, però la pujada final amb 20 Km a l'esquena es fa força dura, no vull pensar com deu ser pels que fan la Matagalls-Montserrat. Per cert ja tinc ganes de repetir-la! 
Distància: 24 Km
Temps: 7 h
Preu: 5'05€




Cap comentari:

Publica un comentari