Excursió Vallvidrera a Sant Cugat

Aquest cap de setmana teníem forfaits gratis a la Molina, però en previsió de l'allau de skiates vam preferir quedar-nos i fer muntanya més propera. Vam quedar al Peu del Funicular i ens vam enfilar a Vallvidrera amb el funicular. Des d'allà, ens vam dirigir al Parc de la Budellera a peu de la Torre de Collserola. De la zona més baixa surt una pista que va a parar a les Planes, però nosaltres ens vam desviar cap el turó Roig, si no m'equivoco. Bé, vam passar pel costat de la torre de vigilància forestal que es veu des dels Ferrocarrils. Allà vam creuar la carretera i vam passar per un viaducte força antic. Tot i que la previsió del temps no animava a sortir ens va fer una dia espectacular i els avions que anàven cap el Prat passàven fregant Collserola. Des del viaducte, el camí estava molt ben marcat cap a Sant Medir. Al voltant de l'ermita estava ple de ciclistes fent un mos i altres excursionistes. Vam aprofitar a visitar l'ermita i un senyor de l'associació de St. Medir ens va explicar les dues llegendes que hi ha de St. Medir. Després, el camí era força planer, vam voltejar al restaurant de Can Borrell (quina oloreta a botifarra!) i vam passar pel costat del Pi d'en Xandri i la Torre Negre.

Èxit total a Vallfornells!

L'anterior diumenge vam voler repetir la ruta de l'Alba, sí la famosa guia de rutes senzilles i infantils, per Vallfornells que no havíem aconseguit completar la primera vegada. Tenim clar que que "l'Alba" és un psudònim de l'Araceli Segarra, jeje.. Per fi vam aconseguir completar el recorregut i vam suar força la cansalada!

Ens vam trobar, com ja és costum, en el bar de Cànoves per agafar forces. No ens vam demorar gaire i ràpidament ja estàvem enfilant-nos cap a la muntanya. Aquesta vegada hi havia menys aigua en el pantà i en el rierol, a més, la pista l'havien repassat no feia massa. Vam arribar a les casetes de Vallfornells i el paisatge era totalment diferent al de la primera vegada. La zona verda al voltant de la casa havia estat segada i es veien restes d'obres pels voltants. Bé, aquesta vegada ja teniem clar per on ens havíen d'enfilar. Iniciats en la ruta, menys mal del GPS ja que el camí no era gens clar, havíem trobat l' "embardissada"! Era un camí per on no hi passava gaire gent, ja que no hi havia traça i era molt pedragós. Tot just vam creuar un rierol, ja vam començar a pujar al Morro Negre: déu n'hi do quina pujadeta! A més, el dia acompanyava: hi havia una magnífica boria per facilitar les vistes! Finalment, vam arribar a les runes de Can Masdeu una mena de restes de cases de pagès en la zona més alta de la muntaya. Després, ja vam començar a baixar la muntanya fent "ziga-zaga" com diu el Guardiola, jeje Vam arribar a la Casa del Bosc, on vam poder fer el cafè de rigor i escalfar-nos a la "llar de foc"... Molt a prop hi ha el castanyer més gran de Catalunya, perquè us feu una idea es pot entrar a dins. A partir d'aquell moment ens vam trobar una colla força cridenera que ens va deslluir el retorn.

Excursió al Turó de l'Espluga

Uns quants companys de feina aquest matí hem fet una excursioneta pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Hem estacionat els cotxes a l'aparcament de l'Alzina del Salari, hem començat amb una pujada durilla per una pista de conglomerat asfàltic, que és un tipus de terreny típic de la zona. En una certa cota hem trobat pista de terra, un paviment més natural i més d'acord amb un trekking pel bosc. Fins aquell moment el guia ho controlava perfectament, però en arribar al coll de Tanca ens hem adonat que el guia fluixejava... potser degut a la barretina que duia i li sobreescalfava latesta. Amb excuses que ho tenia controlat, ens ha dut a veure unes magnífiques vistes del Paller de Tot l'any, el Castellsapera i Montserrat, tot i que alguns no es veien del tot pels núvols. Com que ràpidament hem percebut el risc de perdre'ns i morir per inanició hem hagut de fer l'esmorzar. Aquest ha estat força fluix, ja us ho podeu imaginar: bocates, olives arbequines, formatge, llonganissa Carrefour, galetes, vinillu (per cert molt bo), galetes del Ikea, xocolata de diversos gustos, fruita, etc.. Bé una cosa molt improvisada que ha durat quasi una hora... jeje... Durant l'esmorzar teníem l'esperança de conèixer una guineu de la zona que s'apropa als excursionistes perquè li donin menjar. No ha pogut ser aquesta vegada, probablement la guineu ja ha marxat de pont. Havent fet l'intercanvi de pesos de la motxilla a la panxa, hem posat el turbo i hem fet camí per la carena de l'Espluga fins arribar al Turó del mateix nom. Allà, hem pogut recuperar-nos i veure una de les típiques construccions sota de les imenses roques de conglomerat. Després, hem retornat per l'altre costat direcció a la font de la Pola. Una altra vegada, sota un roc imens, hem descansat i hem tornat a fer un mos, ja que feia pocs minuts que no havíem ingerit aliment. Retornant a la ruta hem passat pel costat d'unes antigues tombes que semblaven més un cau d'algun bitxo força gros. Arribats al coll de Tres Creus, hem pogut visitar el magnífic pessebre que es posa en aquestes dates i disposa d'un bloc de notes per deixar-hi els missatges que vulguis. Finalment, hem arribat a la zona d'aparcament del cotxe, i exhausts i cansats hem emprès el retorn.