28/3/09

Visita a les Foradades


Vam aparcar els cotxes al costat de Can Roure (Matadepera), d'allà mateix surt una pista forestal que la vam seguir fins al Collet de Can Roure. En la bifurcació que va a Can Candi, vam agafar un sender que se'n fila al turó de Sant Joan i de l'Ós. Finalment, resseguint la Serra de les Pedritxes i deixant a l'esquerra la Serra del Troncó vam arribar al collet de les Foradades. Es tracta d'un massís de roca que té unes cavitats amb diverses galeries per on s'hi pot passar. Després del bon àpat, vam baixar fins al Coll de la Riba des d'on vam agafar un tram del GR de la Matagalls-Montserrat. Aquest recorregut passa per l'urbanització de les Pedritxes. Després, vam continuar per la riera de les Arenes.
Distància: 9'50 Km
Temps: 2h 45'

27/3/09

Pujada al Tagamanent


El passat diumenge, els mateixos calçotaires vam organitzar una excursió al Pla de la Calma. Per tal de fer-ho un pèl més divertit i diferent vam planificar de fer la pujada per l'altre costat, o sigui en comptes de sortir de Collfornic vam sortir d'Aiguafreda. El sender triat correspon al primer tram de la famosa caminada Matagalls-Montserrat marcada en un GR de color vermell i verd. El punt de trobada finalment va ser al costat del Pou de glaç de l'Avencó on hi ha un restaurant una mica friki. El camí era fàcil de seguir, tallava a través de pistes forestals i s'enfilava directament cap al nivell del Pla de la calma que deu estar als voltants del 900 metres d'alçada respecte el mar. Per tant si feu càlculs la cosa era pujar uns 700 m de desnivell, per tant era una passejada digne de l'Alba. El sender era força agraït discorria pel mig del bosc i el terreny era força vermellós, amb la dificultat de trams de lloses de pedra que per sort no estàven mullades. Passada una hora i mitja vam arribar a la cruïlla on es troba la pista que puja del poble de Tagamanent, amb la d'Aiguafreda i la de Collfornic. Teníem dues possibilitats: pujar al Tagamanent o bé seguir cap al Pla de la Calma. Com que ningú de nosaltres, mai havíem estat al Tagamanent vam aprofitar d'enfilar-nos per conèixe'l. Degut a una marató que havíen a primera hora ens va fer confondre'ns i vam pujar pel recorregut més enfilat possible. A dalt de tot ens vam trobar, una vella ermita aparentment abandonada i unes vistes impressionants del Vallès Oriental i part de la plana de Vic. Inclús cap a l'oest es podia apreciar el perfil inconfusible de la Mola i el Puig de la Creu. Vam decidir de dinar allà mateix estirats per les herbes, a l'estil Heidi. Després de la becaina de rigor vam emprendre el retorn aquesta vegada buscant un nou camí més suau per baixar, però no el vam trobar. Gràcies al plànol vam seguir una drecera que ens duia directament al GR de baixada. I després d'una dura baixada vam retornar al cotxe.
Distància: 13 Km
Temps: 3h 30'