25/1/10

XIIIa Marxa Sant Fruitós del Bages

El passat diumenge uns quants malalts ens vam apuntar a fer la 13a Caminada de Sant Fruitós del Bages. Ens vam trobar ben aviat, el punt de sortida va ser el mateix de cada any, el Bosquet, un petit parc al sud del poble. Cal destacar l'organització de la marxa, en pocs minuts tenies l'acreditació, un tall de coca de crema a la boca i un porró amb Mistela. A les vuit en punt va sonar la traca que donava la sortida. La sortida va ser força lenta per la gran aglomeració de gent, però a mesura que s'avançava s'anaven creant espais. El primer tram no va ser gaire esplèndid, vam passar per zones industrials i no va ser fins que vam creuar el pont de la carretera que vam començar a veure camps. Una vegada creuada la riera vam fer la pujada, que no va durar ni deu minuts, la resta va continuar per l'urbanització d'estil friki bagesià. Allà vam trobar el primer punt d'avituallament, on vam poder combinar el donuts i el brou, digne del Bulli. Després vam transcórrer per la carena de la urbanització i vam poder veure el monestir de Sant Benet des d'un punt privilegiat. Ben a prop de Navarcles vam parar en el segon control que era dins del complex d'una masia. Allà vam poder fer l'entrepà de botifarra tant desitjat i a uns cent metres ens esperaven amb cafès i licors. No ens vam adonar i vam trobar-nos el desviament de la caminada llarga i la curta, ens vam decidir per la curta i realment va ser molt curta. Bé un altre any ja la farem. Al arribar al Bosquet ens van donar una samarreta de record i vam poder rematar les coques de crema!
Distància: 17'5 Km
Temps: 3'5 h

Colònia Vidal

El passat dissabte dins de la 3a Jornada de la Liguilla, l'organitzadora ens va reunir a la Colònia Vidal dins del terme municipal de Puig-reig. Ens vam trobar a la plaça principal de la colònia, on vam treure les entrades... on alguns molt espavilats anomenats "professors" els va sortir gratis! Com que feia un dia tapat i de molt fred vam anar a fer el cafè de rigor. En pocs minuts va començar la visita guiada, primer et passen un audiovisual per situar-te en el context històric. Després passeges per la colònia visitant: un habitatge obrer, les dutxes, la peixateria, els safareigs, la caixa d'estalvis, l'escola, la biblioteca, etc. fins arribar a la fàbrica. Allà vam poder veure el procés de teixir, des de que arriba el cotó fins que surt la tela. Inclús ens van fer funcionar un teler de garrot. El més espectacular és la turbina que empenta l'aigua a molts metres de profunditat. Per cert l'escriptora terrassenca Sílvia Alcàntara que ha escrit "Olor de colònia" va viure en aquesta colònia de petita. Després de la visita ho vam rematar amb una visita culinària al restaurant de Gaià molt a prop de Navàs. En el restaurant a més de menjar força bé, ens van sorprendre amb el bon tracte rebut. 

20/1/10

Hoy no me puedo levantar


No fa gaire ens van convidar al musical “Hoy no me puedo levantar” que estan fent en el teatre Tívoli de Barcelona. Nosaltres ja l’havíem vist en la Gran Vía madrilenya i vam voler repetir perquè ens havia agradat molt. L’espectacle està genial i vam veure petits canvis respecte a l’espectacle que havíem vist l’any passat. No ens agrada fer comparacions, però l’espectacle de Madrid ho vam viure més intensament. Potser va ser per les dimensions del teatre, ja que el teatre de la Gran Vía era molt petit, i sobretot la qualitat del repartiment d’actors que hi havia molt més bo. Nosaltres vam poder veure la Fernanda Castillo fent de Maria i ara fa de directora del musical. Han tret alguns efectes, però bé us ho recomanem per desconnectar. Agafeu a platea i ben endavant!

Font de la Pola

El passat dissabte dia dos vam volguer inaugurar l’any i fer baixar el raïm fent una passejadeta familiar força tranquil·leta. Ens vam trobar a l’aparcament de l’Alzina del Salari on feia molt de fred. Una vegada tots arreplegats vam pujar per la pista de l’antiga urbanització fins al Coll de Tres Creus. Allà vam poder veure el pessebre dels Cosins. Després vam seguir el camí que volteja el Turó de la Pola, des d’on vam veure uns escaladors enfilant-se cap al cim de la Pola. En pocs minuts vam arribar a la Font de la Pola, per primera vegada no ens vam poder assentar en la nostra taula! Per tant ens va tocar la dels escacs. Passant poca estona el fred ens va abraçar, i per tant vam decidir de tornar. Després d’aquest esforç físic suprem ens ha permès justificar la resta de jalones de Reis!