31/10/09

Perduts al voltant del Montcau


Tot just fa un any em van regalar un llibre 22 Camins de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, es tracta d'un llibre escrit per tres avis d'aquests que es pategen Sant Llorenç amunt i avall com si fos la Rambla. De totes les rutes sempre volia fer l'itinerari 10 que fa un recorregut circular al voltant del Montcau. Ja vam fer un primer intent fa temps amb el JM, però vam desistir perquè no duïem plànols. Per fi hem aconseguit reunir-nos uns quants i provar de fer la ruta.


Deixem el cotxe al Coll d'Estenalles. Ressacossos i gassossos baixem a buscar la canal del Cellerot. Primera bifurcació. Comencen els dubtes. Agafem el trencall de la dreta perquè veiem en el plànol que serà més entretingut pujar pel costat de la Bassa de la Calçada i el Roure de Palau. Seguim la traça. Perdem la traça. Després de pujar i baixar per una zona de riera seca, aconseguim trobar una petita traça que sembla que ens encaixa. Però no estem del tot segurs. Els waypoints confirmen que anem bé. Comença a ploure i no portem impermeable, excursionistes de pacotilla. El paisatge és molt ferèstec i molt cobert, preciós. Arribem a la carena del Pagès i no hem vist ni la bassa ni el punyetero arbre. Creuem la carena. Surt el sol. Parem a esmorzar amb unes vistes espectaculars de la zona oriental de Sant Llorenç. Per mirar de recuperar el temps, decidim tallar l'itinerari passant per un camí que passa pel damunt del cim del Paller. Perdem la traça. Debem estar per sota del Gegant. GPS no té cobertura. Tornem a fer expedicions bosc a través, a dalt i a baix. No hi ha manera de trobar la traça. Primeres ferides per la flora autòctona. Per què m'hauré posat pantalons curts? Rebentats. Agafem cobertura GPS. Programem waypoint. Aconseguim ensortir-nos. Seguim una traça força clara més a baix i marcada en senyals grocs. Primers intents d'escaqueig: "Quan arribem a la pujada al Coll d'Eres, retornem". Puja l'autoestima. Agafem un bon ritme i recuperem temps. Veiem el Marquet de les Roques des d'un marc incomparable. Decidim continuar la ruta. Som tios serios. Direcció Cavall Bernat de la Vall. Arribem a una birfurcació que hem de pujar. Agafem el camí de l'esquerra i s'acaba de sobte. Decidim agafar el del mig. Error, els waypoints ens indiquen que ens hem sortit de la ruta. Decidim retornar. Retornen els dubtes. Decidim fer cas al GPS, abans ha funcionat. Ens obliga a sortir-nos del camí sense traça. Escalada a pèl. Veiem un cova, i no tenim ni pajotera idea de quina és. Més escalada a pèl, trenco el bastó. Carcajada padre! Trobem la traça. El camí voreja uns bons penyassegats. Ens creuem un pare amb la seva filla de cinc anys... però, per on va! estan bojos. Baixem algun tram de cul. Ja veiem les Roques de la Coca. Seguim la traça. Torna a desparèixer la traça. L'autoestima cau en picat. Tornem a investigar. Més ferides per la flora, autoctona inclús algun cop i intent de penetració per l'orella. No trobem el camí i el GPS diu que anem bé. Trobem un grup escolta i els preguntem si coneixen el camí. La cap ens acompanya per buscar la traça. També li costa. Finalment a dalt de tot, tocant a un penyassegat hi ha la traça. Li agraïm i seguim. Primers indicis de cansament. Tornem agafar un bon ritme. Ara tenim unes vistes genials dels voltants de Talamanca. Passem per zones perilloses de caiguda a molt diferent nivell, i sense línies de vida... si ho sapigués en Quique. No seguim els waypoints del GPS. Innovem un nou camí. S'acaba la traça davant d'una via ferrata. No pot ser! Hem de pujar? Primer moment tou, a punt de plorar. Decidim pujar per la via ferrata a pèl. Autoestima pels núvols, després de pujar-la. Trobem una traça genial. S'acaba de nou la traça i no té sortida. No pot ser! Segon moment tou, a punt de plorar. Estem perduts. Creiem que estem en el cim del Cortins. Això vol dir que hem de recular o bé que vingui l'helicòpter del RACC. Jo trobo l'explanada ideal perquè aterri. Decidim recular, llàstima. Autoestima pel terra. Ulls vitrossos quan veiem que hem de fer la via ferrata cap a baix. Ho aconseguim! Puja una mica l'autoestima... Ens trobem una parella. Desesperats els preguntem si saben arribar al coll d'Estenalles. Sí! Ens veuen tan malament que ens acompanyen fins al trencall. L'havíem passat i no l'havíem vist. Serem carallots! Cansats, molt cansats. Ferits, molt ferits. Moralment destrossats. Voregem el Montcau per uns cingles de pel·lícula. Una relliscada i no ho expliquem. Bon dia per portar bambes amb les soles llises. No ens queda aigua. Arribem al camí de pujada al Montcau. Salvats! Truquem a la família, estem vius. Arribem al cotxe i surt tot: dolors, mal de genoll, agulletes, set... Riem plegats de l'aventura que hem viscut.


Bé, com podeu comprovar aquest itinerari és una bona opció per desconnectar definitivament! Per tant si no esteu deprimits i preferiu seguir fent altres coses, millor que no ho proveu!
Distància: no ho sabem, però molt!
Temps: 5 hores



Nit de contes


Ahir al vespre vam assistir a Narradors de la Nit que organitza la BD4 cada any per aquestes dates, per Tots Sants. Aquest any va ser a càrrec d'una jove narradora, la Mònica Torra. Va començar amb una història de por de William Wymark "La pota de mico" (apte pels més espantadissos), d'una família britànica que vivia en una gran casa aïllada i perduda pels camps, i que rebran una visita que ho canviarà tot. Després ens va explicar una altra de més curta, però més divertida sobre la mort que es passeja pel casc antic de Barcelona, en aquesta narració inclús en algun moment va cantar algun bolero. 
Gratuït

25/10/09

Gurs


Acabem de venir del teatre de veure l'obra "Gurs" que porta el nom d'un camp de refugiats d'espanyols de la guerra civil espanyola situat a la veïna França, relativament a prop de la ciutat de Pau. La companyia Per Se presenta una obra basada en l'obra "Penes d'Amor Perdudes" d'en William Shakespeare, aquesta ha rebut el Premi al millor projecte de teatre musical de 2009 de l'Institut del Teatre i la Diputació de Barcelona. Realment l'obra es composa de dos obres fusionades, però clarament diferenciades: una basada en la duresa del camp de refugiats de Gurs que a la vegada serveix de marc per la comèdia Shakespiriana. Els actors ho fan genial i els personantges encaixen com anell al dit, a més es disposa de música en directe. És una altra molt bona recomanació per desconnectar!
Temps: 1h 35'
Preu: 10€ / 7€ (amb descompte)

18/10/09

Visita a la Seu d'Ègara


Mostra un mapa més gran
Avui hem visitat el conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa que es van inaugurar recentment. Com que fins a finals de mes l'entrada és gratuïta, estava a rebentar de gent. El conjunt episcopal està format per la basílica de Santa Maria, l'edifici funerari de Sant Miquel i l'església parroquial de Sant Pere, tot configura un conjunt excepcional del patrimoni històric i artístic català. Es conserven testimonis del període del Bisbat d'Ègara 450 dC (període ibèric i romà) i sobretot dels segles VI al VIII. Val molt la pena passejar-se per l'entorn i sobretot m'han recomanat de visitar-ho de nit per veure tot el joc d'il·luminació.
Temps: 1h 30' amb audioguia




Carenejant fins Montserrat


Ja feia molt de temps que ens rondava pel cap de fer la travessa a peu de Terrassa al monestir de Montserrat. Finalment, vam consensuar una data que per fi es va complir, vam buscar pel Wikiloc la ruta del camí Romeu i aprofitant la tecnologia del GPS la vam introduir en l'aparell. El dia abans, uns amics generosos van deixar un cotxe aparcat en el parking del cremallera de Montserrat (gratuït de moment) en previsió del retorn del Monestir. De bon matí, a les 6:30 ens vam trobar tots en la plaça del Pont de Vacarisses, com mal previsors alguns anàvem massa poc abrigats i altres sense sistema d'il·luminació. Vam començar l'intinerari creuant la riera de Palau per la carretera que porta a l'Urbanització de Can Gonteres. Només passar la primera corba ja vam veure les primeres marques del GR-96 (vermelles i blanques). Com que era de nit no vam veure gaire bé per on passàvem, però semblava una petita riera. Tot seguit ens vam enfilar a l'urbanització, on no paraven de bordar tots els gossos de cada casa... crec que vam despertar a més d'una persona. El camí va just pel límit del terme de Viladecavalls i Terrassa i baixa a la riera de Gaià que la vam travessar. Des d'aquest punt, el camí s'enfila lentament fins a Collcardús pel costat dret de la C-58. Vam arribar a un punt força conflictiu on s'havia de creuar la C-58, per sort era el tram de la recta i a aquestes hores intempestives no hi va haver problema. El camí seguia pel damunt del túnel de Collcardús, vorejant un restaurant... quina llàstima que no estigués obert amb el fred que feia. En aquest punt vam deixar d'utilitzar el frontal i començava a pujar la temperatura. La baixada fins a Torreblanca (Vacarisses) va ser per una pista amb molt de pendent, on els genolls se'ns van ressentir. En aquest punt, vam deixar el GR-96 perquè passava per moltes urbanitzacions i vam preferir la ruta a base d'unes marques noves, vermella amb un punt blanc. Aquest camí portava igualment a Montserrat, però per la carena de la serra de l'Hospici. Aprofitant els primers raigs de sol que escalfaven una mica ens vam asseure en unes roques de davant l'Obaga Negre per fer l'esmorzar de rigor. Amb l'entrepà a l'estómac la pujada es va fer dura, però per sort era força curta. Tot seguit vam passar per un lloc preciós anomenat el pas del Camí Vell, on ja vam començar a trobar-nos diversos excursionistes, un lloc que quan està verd no té res a envejar al Pirineu. Des del coll de Bram vam iniciar el careneig (carenejar: Anar per les carenes de les muntanyes, seguir la carena d'una serra. Enciclopèdia Catalana) per la serra de l'Hospici. En un primer moment ens vam espantar perquè el camí ben senyalitzat anava a parar a un barranc i es perdia la traça, però vam provar de baixar una mica per la pista que porta a Sant Salvador de les Espases i a mà dreta vam trobar la traça correcta. El camí s'enfila pels penyassegats i en algun punt pensàvem que hauríem de treure les cordes, jeje... Vam vorejar el puig de l'Hospici i el turó de la Socarrada fins al coll de les Bruixes. En algun punt voreges els penyassegats i el vertigen va fer acta de presència. Les vistes eren precioses: per un costat la majestuosa muntanya de Montserrat i per l'altre les agrupacions d'urbanitzacions. Seguint carenejant vam passar el coll de Portadora i el de Cabra, passat aquest punt vam trobar les marques (vermelles i verdes) de la Matagalls-Montserrat a mà esquerra. La baixada fins a Monistrol Residencial es realitza per una mena de torrentera de pedra, que ens va castigar força les cames i ja vam tenir els primers símptomes de cansament. Tot seguit, vam creuar el pont de Monistrol i la carretera C-55 per un pas subterrani, digne del Maresme. Vam creuar tot el casc antic de Monistrol de Montserrat, evitant la temptació de parar en algun bar a agafar forces. En la plaça que es troba al costat del carrer de les Escoles vam fer una parada tècnica: vaselina als peus, renovació de mitjons, aigua, isostars, etc... Tot per agafar forces pel suplici que ens esperava. Una vegada enllestits vam començar l'ascensió, vam agafar un ritme molt tranquil perquè sabíem que seria molt dur. Vam passar pel coll de Cabiró, el torrent de la Font del Boix., però el pitjor es va fer pregar. Quan semblava que la pujada es feia tranquil·lament i controlada, just passat el desviament on segueixes els tubs d'acer va començar la veritable ascensió. Des de la Trona fins a les Baranes va ser un suplici d'esglaons de pedra que no s'acabaven mai, una vegada superat ja pensàvem que s'havia acabat però, s'iniciava l'últim tram del martiri tot d'esgalons pavimentats fins a l'estació del cremallera amb l'afegit que t'envoltaven tots els "dominguers" que havien pujat sense esforç. Superada aquesta última prova, la il·lusió es va apoderar de tot i se'ns van passar tots els mals, ho havíem aconseguit! Després vam fer la visita de rigor a la basílica de Montserrat i vam prendre el mató d'obligació. Per acabar, vam baixar amb el cremallera (5'05 €) fins a la primera estació on teníem el cotxe i vam retornar en un moment al punt de sortida. La veritat és que és una ruta molt assequible, però la pujada final amb 20 Km a l'esquena es fa força dura, no vull pensar com deu ser pels que fan la Matagalls-Montserrat. Per cert ja tinc ganes de repetir-la! 
Distància: 24 Km
Temps: 7 h
Preu: 5'05€




16/10/09

Concert de Delên a Matadepera



La nit del dijous la vam aprofitar per anar a escoltar el grup menorquí de pop intimista Delên a Matadepera. El concert s'emmarca dins d'una sèrie de concerts anomenats "dijous a l'hotel", l'entrada és gratuïta. El local és molt petit i acollidor el que fa que els concerts siguin molt més propers, quasi com si ho fóssin en el menjador de casa. La Len Mesquida i en Quim Torres van presentar el seu primer àlbum "Sa roba estesa" i alguna altra cançó no inclosa. Us els recomanem per a desconnectar cliqueu aquí per escoltar-los.


14/10/09

Un viatge pel musical




Mostra un mapa més gran
El passat dissabte una amiga nostra ens va enredar per veure un musical infantil anomenat "Un viatge pel musical" que representava el grup Els Pirates Teatre. Vam trobar-nos ben aviat al Centre Cívic Casa Orlandai de Barcelona (carrer Jaume Piquet, 23 costat estació Sarrià FGC). L'espectacle es realitzava a l'aire lliure i era gratuït. Abans de tot, la nostra amiga va saludar als actors, ja que els coneixia des de fa molt de temps, aquest era el veritable motiu de veure aquest musical infantil. La sorpresa va ser, veure un espectacle amb molta qualitat i potser no tan "infantil". L'obra fa un seguiment fugaç per la història musical del món,  amb cançons de totes les èpoques: operetes, musicals de Broadway, musicals catalans, etc. sempre acompanyats per un piano i les veus en viu. La veritat es que ens vam quedar amb les ganes de veure l'altre espectacle que realitzen per "adults".

4/10/09

Temple budista i Festival Cinema Fantàstic de Sitges


Ahir dissabte un petit quòrum vam animar-nos a fer una escapadeta pel Parc Natural del Garraf més concretament per visitar el Temple Budista. Vam aprofitar a fer la ruta 4 "La façana del Garraf"  del llibre Parcs Naturals de Catalunya amb cotxe, que va des de Port Ginesta a Sitges pel Parc del Garraf. Ens vam reunir a l'entrada de l'urbanització el Ratpenat de Castelldefels des d'on vam agafar la carretera, o més ben dit una pista asfaltada que condueix al centre d'interpretació del Parc Natural del Garraf, la Pleta (edifici modernista de Francesc Berenguer deixeble de Gaudí) . Vam parar en un dels miradors més alts per observar les fabuloses vistes del mar i del massís calcari, molt peculiar per la seva capa vegetal d'arbustiva sense cap arbre a la vista. Vam proseguir per la carretera vorjant els petits cims de la Mata-rodona i el Puig Servós, d'uns 410 m  d'alçada aproximadament, fins arribar a la Plana Novella que es troba urbanitzada. Allà vam fer la visita de rigor al temple budista Sakya Tashi Ling. Primer vam passar a comprar l'entrada de la visita guiada (5'50 € adult) pel punt d'informació, seguit per la botiga on va caure algun penjoll. Aprofitant que encara quedava una mica de temps fins a la visita, vam aprofitar a carregar "energia positiva" a l'estupa que es troba davant del temple. Es tracta de fer tres voltes en el sentit de les agulles del rellotge i a la vegada fent rodar uns cilindres metàl·lics, que si no m'equivoco són oracions. Ahir per sorpresa de tots, ens vam trobar  l'estupa oberta i es podia visitar el seu interior. Una monja ens va explicar que havíen rebut moltes peticions personals en relació al moment de crisi que vivim, i el director del Temple va decidir d'obrir al públic aquest espai de reliquiari tant privat, perquè així la gent es pogués beneficiar de "l'energia positiva". Tot seguit vam fer la visita guiada per Temple (Palau Novella, edifici modernista Pere Domènech i Grau), que val força la pena i  on ens van convidar a un te amb llet, canyella i sucre. Per acabar la visita al Temple vam fer una volta per jardí romàntic on hi ha un llac ple de tortuges, es veu que tenen previst rehabilitar-ho com a punt de meditació, però actualment està molt abandonat. Després de la part mística de l'escapada teníem previst una paella tàntrica a Sitges, per no fer la volta vam seguir les indicacions dels cartells per anar directament des de la Plana Novella tal com marca la ruta. Vam descobrir que el camí directe és una pista de terra de força quilòmetres (GR-92) apte per bicicletes i vianants, però gens recomanable per anar en cotxe, estaria bé que ho indiquéssin. Vam arribar perfectes fins a la platja de Sant Sebastià, on vam fer la paella de rigor en el mateix passeig marítim. Teníem previst veure una pel·lícula del 42è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, però les entrades s'havien esgotat per internet. Tot i així vam entrar en l'edifici Miramar i vam provar sort a veure si teníen entrades reservades, i "efistiviwonder" vam tenir molta sort i vam poder comprar les entrades per la pel·lícula que volíem "Lascars (Round da way)" dins de la categoria "Anima't". Vam sortir cagant llets perquè només faltaven quinze minuts per iniciar la pel·lícula i amb l'agravant que havíem de trobar el cinema. Per uns moment ens vam sentir en Pequín express, cal dir que no estava  gens bé senyalitzat. Com que havíem carregat "l'energia positiva" al matí, res ens podía anar malament, jejeje... Vam arribar al cinema el Retiro perfectament, va ser divertit perquè abans d'iniciar el film es van presentar el director i un dels creadors del film. La pel·lícula és genial molt divertida i molt recomanable. Una vegada finalitzat ja vam  considerar el dia complert i vam emprendre el retorn perquè era força tard.
Dist: 21'6 Km
Temps: 3 hores