La segona jornada de la Liguilla es va iniciar amb quasi tots els participants. Vam pujar amb dos cotxes fins al coll d'Estenalles, des d'allà vam agafar la pista del GR-5 fins a coll de Boix. El dia no acompanyava massa, feia força núvols, que no deixaven veure les fabuloses vistes del Pre-Pirineu. Tot i així vam veure el torrrent de la font Freda i la zona nord del parc natural, que s'endinsa cap al Bages. Arribats al coll de Boix ens vam trobar per sorpresa amb el primer pessebre. Aquest estava fet amb un joc de pedres pintades de la zona, i era força original i divertit. Cal aclarir que hi va haver gent que en comptes de pedres va veure "conxes" molt típiques de Sant Llorenç. Bé, com que anàvem bé de temps vam passar per la font de la Pola, on vam poder recarregar energies com de costum. Tot seguit a la zona de les Porquerisses vam veure un altre passebre molt petit, que quasi ens el passem de llarg. Al arribar al coll de Tres Creus com era d'esperar, vam trobar-nos amb un pessebre enorme i amb molts detalls: la moreneta, el caganer, la forja, etc.. Vam seguir caminant fins deixar el GR-5 a l'alçada del Castellsapera. Fent la carena del collet Estret vam arribar al tossal de l'Àguila on molt aprop vam trobar-nos la caseta de vigilància de fusta. Durant tot el recorregut la muntanya de Montserrat no es va deixar veure, això va ser un sabotatje del JH! Finalment vam arribar al coll de l'Obac on vam tornar a recarregar les energies perdudes en el restaurant la Pastora. Després, gràcies a la intendència suïssa vam poder retornar al coll d'Estenalles i procedir a la recollida dels participants.
29/11/09
VI Caminada Popular de Mura
Ja fa dies que uns quants ens vam apuntar a la VI Caminada popular de Mura que organitza cada any el Centre Excursionista de Mura. Aquest any hi havia dues rutes una de llarga i una altra de curta fent el triangles dels tres pobles Mura, Rocafort i Talamanca. Ja sabeu que diu la dita "Mura, Talamanca i Rocafort tres pobles de mala mort" Ens hem llevat força aviat, per sortir dels primers..Hem hagut de passar per les oficines del centre excursionista que tenen en la zona baixa del poble, just al costat de l'esglèsia. Allà ens han donat una ampolla d'aigua i un petit plànol del recorregut. Tot seguit ens hem enfilat cap a la Creu de la Vila per arribar a sota mateix del Puig de la Bauma, on molt a prop hem fet el primer avituallament (entrepans d'embotits de Mura, impressionants!) No hem perdut massa temps i hem seguit caminant fins a la Vinyeta per arribar tot seguit al petit poble de Rocafort on hi havia el segon control (Llardons, boníssims). Seguidament hem baixat fins la riera de Nespres per arribar més tard al tercer control, on hi havia la bifurcació de les dues caminades. Nosaltres ja havíem acordat de fer la curta perquè no disposàvem de massa temps, però quan hem arribat aquest punt anàvem molt bé de temps i alguns han proposat de fer la ruta llarga que passava per Talamanca. Després d'aquest control venia una bona pujada al Puig Cogul i al marge del camí hem pogut visitar la Teuleria de Trullars. Al costat mateix hi havia l'últim control on el personal encarregat no estava massa ben ubicat, jeje. No sabem si quan hagi fianlitzat la caminada el personal d'aquest control serà capaç de tornar a casa, segurament els hauran d'anar a buscar... Finalment hem arribat a Mura pel turó de les antenes i hem passat a recollir la samarreta de record de la caminada.
Distància: 16 Km
Temps: 3 h
Cost: 8'00 €
Monestir de Montserrat fins al Pla de Sant Miquel
Per fi va arribar el dia i vam iniciar l'esperada Liguilla! L'organitzador ens va convocar a les 10:30 del matí en el parking del Monestir de Montserrat. L'arribada no podia ser més espectacular, tota la zona de Vacarisses i Monistrol de Montserrat estaven submergits en un mar de boira baixa. Per començar bé la sortida vam parar a fer un cafè en un dels restaurants miradors. La ruta proposada procedia del fabulós llibres de rutes Camins de l'Alba per Montserrat, la ruta número quatre del monestir a el pla de Sant Miquel. Vam baixar pel camí pavimentat que baixa a la Santa Cova, just pel costat de l'edifici d'arribada de l'aeri. Pel camí vam poder observar diferents motius religiosos, el més famós és un d'en Gaudí segons ens va informar diverses vegades el guia. Vam visitar el petit Santuari de la Santa Cova fixat a les roques, on segons sembla es va trobar la moreneta. Us recomanem que visiteu el petit claustre que hi ha passada la capella. Vam retrocedir uns cinquanta metres per tal de continuar per un sender GR que vorejava la muntanya fins a Collbató. El camí és força estret i no és apte per gent amb vertigen, però es circula sense problemes. La veritat es que tot el recorregut està molt ben senyalitzat i protegit. En la primera bifurcació vam tòrcer a la dreta i ens vam enfilar cap al Pla de Sant Miquel. Aquella hora el sol ja havia fet escampar la boira i podíem observar fins a Collserola. Al final de la pujada ens vam trobar de sobte amb una pista asfaltada que semblava les Rambles de Barcelona de la gent que hi havia. Baixant vam passar per una petita bassa i l'Ermita de Sant Miquel i vam poder veure perfectament l'Elefant i la Mòmia. Una vegada vam arribar al Santuari vam fer la visita de rigor a la Basílica i a la zona d'espelmes. Per rematar el dia, vam acabar al petit poble del Bruc dinant en un bon restaurant. Allà vam fer la primera votació secreta i vam disfrutar molt amb el cambrer.
Temps: 3 h
Cost: 5'00 €
15/11/09
Passejada pels Gallecs (Camí dels Bandolers)
El passat dissabte el teníem reservat per iniciar la Liguilla, però el JH ens va fallar... i vam haver d'improvisar una altra excursió. Aprofitant la web d'Elvis & Nico vam escollir la ruta del Camí dels Bandolers que discorre per la zona protegida dels Gallecs entre Mollet del Vallès i Palau-solità i Plegamans. Ens vam trobar en l'urbanització l'Estany dels Gallecs al costat de la C-155 per poder deixar els cotxes. Des d'allà, com ja comença a ser habitual en les nostres sortides, vam fer un tram de la carretera en direcció Lliçà de Vall, d'aquí poc farem una sortida pel peatge de Martorell i amb el Teletac d'excursionistes...jejeje... Bé, una vegada vam arribar al costat de la "petita" antena de ràdio de Palau-solità i Plegamans, vam girar a la dreta per una pista de terra ben senyalitzada. Ens vam endinsar bosc endins, aquest estava ple de plataners impressionants, fins i tot n'hi havia de tres i quatre caps, molt excepcionals de veure segons els especialistes en jardineria.
El paisatge era indescriptible, digne d'un quadre impressionista, les fulles caigudes formaven una suau catifa marronosa que contrastava amb els diferents grocs i ocres de les fulles que encara no havíen caigut dels plataners. Vam vorejar una zona de picnic de fusta, diversos camps llaurats i d'altres plens de petites flors, fins que vam arribar a una riera. La ruta resseguia la riera fins a un petit túnel, el qual segons l'èopca de l'any no es pot creuar pel nivell de l'aigua que hi discorre. Allà mateix, ens vam trobar amb l'ermita de Santa Maria de Gallecs on vam fer la primera parada. En aquest punt, vam poder visitar una nova agrobotiga de menjar ecològic que han obert no fa massa el Consorci de l'Espai Rural de Gallecs i l'Associació de Pagesos de Gallecs. La botiga està gestionada pels pagesos de la zona. Allà, en Roque va poder experimentar noves experiències que li mostra la vida. Vam retornar al camí de la riera seguint un bosc de plataners altíssims fins arribar a l'estany que té un punt de guaita tipus Aiguamolls de l'Empodrà. Després, el camí s'obria i vorejàvem grans camps llaurats on hi havia colònies de coloms passant el cap de setmana. En el punt més alt hi ha una mena de taula-pícnic de disseny amb una taula d'orientació de la zona, allà vam parofitar per dinar. Vèiem la AP-7 i tot l'entorn dels Gallecs, i ens deleitàvem amb les fantàstiques olors del camp. Havent dinat, ens vam dirigir fins a la segona antena de ràdio i vam passar de nou pel costat de l'ermita. Ens vam adonar que en aquesta zona només poden accedir en cotxe els veïns de la zona, la resta de gent ha de venir a peu o en bicicleta. Per acabar la ruta vam tornar a fer un tram de carretera fins on teníem els cotxes. Com que era encara força aviat vam aprofitar per anar a visitar Caldes de Montbui que no quedava massa lluny. Vam fer un cafè amb el Miki Puig, vam visitar les termes romanes, les places, els safarejos i fins i tot vam comprar els carquinyolis de rigor. Ah, i també vam tocar la famosa aigua calenteta que brolla de les fonts naturals de la vila a uns 65ºC... La desconnectada hauria sigut molt millor si haguéssim passat per alguns dels centres termals del poble...no creieu?
7/11/09
Travessa Coll de l'Obac a Coll d'Estenalles
Aquest matí ens hem animat a fer una travessa que feia força temps que volíem encadenar. Ens hem trobat ben aviat a l'estació d'autobusos de Terrassa per agafar el bus del Parc. El microbus surt ben puntual de les andanes inferiors de l'estació, s'ha d'estudiar bé l'horari i les parades perquè varien en funció del recorregut i l'època de l'any. Puntualment ens hem plantat a les nou del matí a la Casa nova de l'Obac des d'allà hem agafat la pista principal que es dirigeix a la serra de les Pedritxes. Un cop passat els alts de la Pepa s'ha de vigilar perquè surt a mà esquerra un petit sender, però que es veu perfectament. Aquest s'enfila al turó de la Mamella i el Tossal de l'Àliga. El recorregut és preciós i es voreja una torre de guaita del Parc. Des d'aquest punt segur que s'han de tenir unes vistes espectaculars de Montserrat i la serra de l'Obac, però nosaltres hem enxampat de ple, la "vacarissenca", i no ens ha permès gaudir de les fabuloses panoràmiques. Tot i així hem seguit pel camí passant pel collet Estret, el Castellsapera i el coll de Tres Creus. Com que portàvem bon ritme hem volgut voltejar el turó de la Pola i esmorzar en les taules de la font de la Pola, com de costum, Allà ens hem creuat amb uns excursionistes que acabaven de veure la guineu "domesticada" del parc per la zona de l'Hospital de Sang. Nosaltres com de costum, no em tingut aquest privilegi. Bé una vegada recuperats i bent atipats (amb donuts?) hem proseguit cap al nord passant pel coll de Tanca i el coll de Boix. No faltava massa perquè passés l'autobus de baixada (12:30) i hem preferit tallar per sota de la Coma d'en Vila. Hem arribat abans d'hora al Coll d'Estenalles, però perfecte perquè arrancava a ploure i ens hem pogut aixoplugar sota un arbre. El bus ens ha deixat en la plaça del Nord (en la parada nord) i hem baixat amb un bus urbà fins a l'estació. Ha estat una molt bona desconnectada de dissabte!
Cost: 4,25 €
Distància: 11 Km
Temps: 3 h 30'
1/11/09
Passejada per la riera de Riudameia
La setmana passada la CL va intentar fer la ruta descrita en el blog de Rutas de senderismo Elvis & Nico passejada per la riera de Riudameia a Òrrius, però no va tenir sort i no la va trobar. Aquesta vegada tots junts i a més amb l'ajuda de disposar la ruta descarregada en el GPS (gràcies al Wikiloc) hem triomfat. Ens hem trobat en el parquing del restaurant Salmaia d'Argentona, hem aparcat en un petit polígon industrial que hi ha una mica més endavant. Des d'allà mateix s'inicia la ruta, primer vorejant la carretera C-1415c uns metres per trobar la riera de Riudameia que seguirem quasi tot el camí. El camí és força pla fins a la meitat del recorregut, ideal per anar amb bicicleta i està ben indicat amb unes fites de fusta. A partir de mig camí s'enfila una mica més per una pista forestal fins arribar al petit poble de Òrrius. Pel camí podreu observar antigues masies precioses i plantacions d'arbres. Us recomanem aquesta agradable passejada pel Maresme.
Distància: 12'60 Km
Temps: 4 hores (passejant) i 1h 40' (amb ritme)
31/10/09
Perduts al voltant del Montcau
Tot just fa un any em van regalar un llibre 22 Camins de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, es tracta d'un llibre escrit per tres avis d'aquests que es pategen Sant Llorenç amunt i avall com si fos la Rambla. De totes les rutes sempre volia fer l'itinerari 10 que fa un recorregut circular al voltant del Montcau. Ja vam fer un primer intent fa temps amb el JM, però vam desistir perquè no duïem plànols. Per fi hem aconseguit reunir-nos uns quants i provar de fer la ruta.
Deixem el cotxe al Coll d'Estenalles. Ressacossos i gassossos baixem a buscar la canal del Cellerot. Primera bifurcació. Comencen els dubtes. Agafem el trencall de la dreta perquè veiem en el plànol que serà més entretingut pujar pel costat de la Bassa de la Calçada i el Roure de Palau. Seguim la traça. Perdem la traça. Després de pujar i baixar per una zona de riera seca, aconseguim trobar una petita traça que sembla que ens encaixa. Però no estem del tot segurs. Els waypoints confirmen que anem bé. Comença a ploure i no portem impermeable, excursionistes de pacotilla. El paisatge és molt ferèstec i molt cobert, preciós. Arribem a la carena del Pagès i no hem vist ni la bassa ni el punyetero arbre. Creuem la carena. Surt el sol. Parem a esmorzar amb unes vistes espectaculars de la zona oriental de Sant Llorenç. Per mirar de recuperar el temps, decidim tallar l'itinerari passant per un camí que passa pel damunt del cim del Paller. Perdem la traça. Debem estar per sota del Gegant. GPS no té cobertura. Tornem a fer expedicions bosc a través, a dalt i a baix. No hi ha manera de trobar la traça. Primeres ferides per la flora autòctona. Per què m'hauré posat pantalons curts? Rebentats. Agafem cobertura GPS. Programem waypoint. Aconseguim ensortir-nos. Seguim una traça força clara més a baix i marcada en senyals grocs. Primers intents d'escaqueig: "Quan arribem a la pujada al Coll d'Eres, retornem". Puja l'autoestima. Agafem un bon ritme i recuperem temps. Veiem el Marquet de les Roques des d'un marc incomparable. Decidim continuar la ruta. Som tios serios. Direcció Cavall Bernat de la Vall. Arribem a una birfurcació que hem de pujar. Agafem el camí de l'esquerra i s'acaba de sobte. Decidim agafar el del mig. Error, els waypoints ens indiquen que ens hem sortit de la ruta. Decidim retornar. Retornen els dubtes. Decidim fer cas al GPS, abans ha funcionat. Ens obliga a sortir-nos del camí sense traça. Escalada a pèl. Veiem un cova, i no tenim ni pajotera idea de quina és. Més escalada a pèl, trenco el bastó. Carcajada padre! Trobem la traça. El camí voreja uns bons penyassegats. Ens creuem un pare amb la seva filla de cinc anys... però, per on va! estan bojos. Baixem algun tram de cul. Ja veiem les Roques de la Coca. Seguim la traça. Torna a desparèixer la traça. L'autoestima cau en picat. Tornem a investigar. Més ferides per la flora, autoctona inclús algun cop i intent de penetració per l'orella. No trobem el camí i el GPS diu que anem bé. Trobem un grup escolta i els preguntem si coneixen el camí. La cap ens acompanya per buscar la traça. També li costa. Finalment a dalt de tot, tocant a un penyassegat hi ha la traça. Li agraïm i seguim. Primers indicis de cansament. Tornem agafar un bon ritme. Ara tenim unes vistes genials dels voltants de Talamanca. Passem per zones perilloses de caiguda a molt diferent nivell, i sense línies de vida... si ho sapigués en Quique. No seguim els waypoints del GPS. Innovem un nou camí. S'acaba la traça davant d'una via ferrata. No pot ser! Hem de pujar? Primer moment tou, a punt de plorar. Decidim pujar per la via ferrata a pèl. Autoestima pels núvols, després de pujar-la. Trobem una traça genial. S'acaba de nou la traça i no té sortida. No pot ser! Segon moment tou, a punt de plorar. Estem perduts. Creiem que estem en el cim del Cortins. Això vol dir que hem de recular o bé que vingui l'helicòpter del RACC. Jo trobo l'explanada ideal perquè aterri. Decidim recular, llàstima. Autoestima pel terra. Ulls vitrossos quan veiem que hem de fer la via ferrata cap a baix. Ho aconseguim! Puja una mica l'autoestima... Ens trobem una parella. Desesperats els preguntem si saben arribar al coll d'Estenalles. Sí! Ens veuen tan malament que ens acompanyen fins al trencall. L'havíem passat i no l'havíem vist. Serem carallots! Cansats, molt cansats. Ferits, molt ferits. Moralment destrossats. Voregem el Montcau per uns cingles de pel·lícula. Una relliscada i no ho expliquem. Bon dia per portar bambes amb les soles llises. No ens queda aigua. Arribem al camí de pujada al Montcau. Salvats! Truquem a la família, estem vius. Arribem al cotxe i surt tot: dolors, mal de genoll, agulletes, set... Riem plegats de l'aventura que hem viscut.
Bé, com podeu comprovar aquest itinerari és una bona opció per desconnectar definitivament! Per tant si no esteu deprimits i preferiu seguir fent altres coses, millor que no ho proveu!
Distància: no ho sabem, però molt!
Nit de contes
Ahir al vespre vam assistir a Narradors de la Nit que organitza la BD4 cada any per aquestes dates, per Tots Sants. Aquest any va ser a càrrec d'una jove narradora, la Mònica Torra. Va començar amb una història de por de William Wymark "La pota de mico" (apte pels més espantadissos), d'una família britànica que vivia en una gran casa aïllada i perduda pels camps, i que rebran una visita que ho canviarà tot. Després ens va explicar una altra de més curta, però més divertida sobre la mort que es passeja pel casc antic de Barcelona, en aquesta narració inclús en algun moment va cantar algun bolero.
Gratuït
25/10/09
Gurs
Acabem de venir del teatre de veure l'obra "Gurs" que porta el nom d'un camp de refugiats d'espanyols de la guerra civil espanyola situat a la veïna França, relativament a prop de la ciutat de Pau. La companyia Per Se presenta una obra basada en l'obra "Penes d'Amor Perdudes" d'en William Shakespeare, aquesta ha rebut el Premi al millor projecte de teatre musical de 2009 de l'Institut del Teatre i la Diputació de Barcelona. Realment l'obra es composa de dos obres fusionades, però clarament diferenciades: una basada en la duresa del camp de refugiats de Gurs que a la vegada serveix de marc per la comèdia Shakespiriana. Els actors ho fan genial i els personantges encaixen com anell al dit, a més es disposa de música en directe. És una altra molt bona recomanació per desconnectar!
Temps: 1h 35'
Preu: 10€ / 7€ (amb descompte)
18/10/09
Visita a la Seu d'Ègara
Mostra un mapa més gran
Avui hem visitat el conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere de Terrassa que es van inaugurar recentment. Com que fins a finals de mes l'entrada és gratuïta, estava a rebentar de gent. El conjunt episcopal està format per la basílica de Santa Maria, l'edifici funerari de Sant Miquel i l'església parroquial de Sant Pere, tot configura un conjunt excepcional del patrimoni històric i artístic català. Es conserven testimonis del període del Bisbat d'Ègara 450 dC (període ibèric i romà) i sobretot dels segles VI al VIII. Val molt la pena passejar-se per l'entorn i sobretot m'han recomanat de visitar-ho de nit per veure tot el joc d'il·luminació.
Temps: 1h 30' amb audioguia
Carenejant fins Montserrat
Ja feia molt de temps que ens rondava pel cap de fer la travessa a peu de Terrassa al monestir de Montserrat. Finalment, vam consensuar una data que per fi es va complir, vam buscar pel Wikiloc la ruta del camí Romeu i aprofitant la tecnologia del GPS la vam introduir en l'aparell. El dia abans, uns amics generosos van deixar un cotxe aparcat en el parking del cremallera de Montserrat (gratuït de moment) en previsió del retorn del Monestir. De bon matí, a les 6:30 ens vam trobar tots en la plaça del Pont de Vacarisses, com mal previsors alguns anàvem massa poc abrigats i altres sense sistema d'il·luminació. Vam començar l'intinerari creuant la riera de Palau per la carretera que porta a l'Urbanització de Can Gonteres. Només passar la primera corba ja vam veure les primeres marques del GR-96 (vermelles i blanques). Com que era de nit no vam veure gaire bé per on passàvem, però semblava una petita riera. Tot seguit ens vam enfilar a l'urbanització, on no paraven de bordar tots els gossos de cada casa... crec que vam despertar a més d'una persona. El camí va just pel límit del terme de Viladecavalls i Terrassa i baixa a la riera de Gaià que la vam travessar. Des d'aquest punt, el camí s'enfila lentament fins a Collcardús pel costat dret de la C-58. Vam arribar a un punt força conflictiu on s'havia de creuar la C-58, per sort era el tram de la recta i a aquestes hores intempestives no hi va haver problema. El camí seguia pel damunt del túnel de Collcardús, vorejant un restaurant... quina llàstima que no estigués obert amb el fred que feia. En aquest punt vam deixar d'utilitzar el frontal i començava a pujar la temperatura. La baixada fins a Torreblanca (Vacarisses) va ser per una pista amb molt de pendent, on els genolls se'ns van ressentir. En aquest punt, vam deixar el GR-96 perquè passava per moltes urbanitzacions i vam preferir la ruta a base d'unes marques noves, vermella amb un punt blanc. Aquest camí portava igualment a Montserrat, però per la carena de la serra de l'Hospici. Aprofitant els primers raigs de sol que escalfaven una mica ens vam asseure en unes roques de davant l'Obaga Negre per fer l'esmorzar de rigor. Amb l'entrepà a l'estómac la pujada es va fer dura, però per sort era força curta. Tot seguit vam passar per un lloc preciós anomenat el pas del Camí Vell, on ja vam començar a trobar-nos diversos excursionistes, un lloc que quan està verd no té res a envejar al Pirineu. Des del coll de Bram vam iniciar el careneig (carenejar: Anar per les carenes de les muntanyes, seguir la carena d'una serra. Enciclopèdia Catalana) per la serra de l'Hospici. En un primer moment ens vam espantar perquè el camí ben senyalitzat anava a parar a un barranc i es perdia la traça, però vam provar de baixar una mica per la pista que porta a Sant Salvador de les Espases i a mà dreta vam trobar la traça correcta. El camí s'enfila pels penyassegats i en algun punt pensàvem que hauríem de treure les cordes, jeje... Vam vorejar el puig de l'Hospici i el turó de la Socarrada fins al coll de les Bruixes. En algun punt voreges els penyassegats i el vertigen va fer acta de presència. Les vistes eren precioses: per un costat la majestuosa muntanya de Montserrat i per l'altre les agrupacions d'urbanitzacions. Seguint carenejant vam passar el coll de Portadora i el de Cabra, passat aquest punt vam trobar les marques (vermelles i verdes) de la Matagalls-Montserrat a mà esquerra. La baixada fins a Monistrol Residencial es realitza per una mena de torrentera de pedra, que ens va castigar força les cames i ja vam tenir els primers símptomes de cansament. Tot seguit, vam creuar el pont de Monistrol i la carretera C-55 per un pas subterrani, digne del Maresme. Vam creuar tot el casc antic de Monistrol de Montserrat, evitant la temptació de parar en algun bar a agafar forces. En la plaça que es troba al costat del carrer de les Escoles vam fer una parada tècnica: vaselina als peus, renovació de mitjons, aigua, isostars, etc... Tot per agafar forces pel suplici que ens esperava. Una vegada enllestits vam començar l'ascensió, vam agafar un ritme molt tranquil perquè sabíem que seria molt dur. Vam passar pel coll de Cabiró, el torrent de la Font del Boix., però el pitjor es va fer pregar. Quan semblava que la pujada es feia tranquil·lament i controlada, just passat el desviament on segueixes els tubs d'acer va començar la veritable ascensió. Des de la Trona fins a les Baranes va ser un suplici d'esglaons de pedra que no s'acabaven mai, una vegada superat ja pensàvem que s'havia acabat però, s'iniciava l'últim tram del martiri tot d'esgalons pavimentats fins a l'estació del cremallera amb l'afegit que t'envoltaven tots els "dominguers" que havien pujat sense esforç. Superada aquesta última prova, la il·lusió es va apoderar de tot i se'ns van passar tots els mals, ho havíem aconseguit! Després vam fer la visita de rigor a la basílica de Montserrat i vam prendre el mató d'obligació. Per acabar, vam baixar amb el cremallera (5'05 €) fins a la primera estació on teníem el cotxe i vam retornar en un moment al punt de sortida. La veritat és que és una ruta molt assequible, però la pujada final amb 20 Km a l'esquena es fa força dura, no vull pensar com deu ser pels que fan la Matagalls-Montserrat. Per cert ja tinc ganes de repetir-la!
Distància: 24 Km
Temps: 7 h
Preu: 5'05€
Preu: 5'05€
16/10/09
Concert de Delên a Matadepera
La nit del dijous la vam aprofitar per anar a escoltar el grup menorquí de pop intimista Delên a Matadepera. El concert s'emmarca dins d'una sèrie de concerts anomenats "dijous a l'hotel", l'entrada és gratuïta. El local és molt petit i acollidor el que fa que els concerts siguin molt més propers, quasi com si ho fóssin en el menjador de casa. La Len Mesquida i en Quim Torres van presentar el seu primer àlbum "Sa roba estesa" i alguna altra cançó no inclosa. Us els recomanem per a desconnectar cliqueu aquí per escoltar-los.
14/10/09
Un viatge pel musical
El passat dissabte una amiga nostra ens va enredar per veure un musical infantil anomenat "Un viatge pel musical" que representava el grup Els Pirates Teatre. Vam trobar-nos ben aviat al Centre Cívic Casa Orlandai de Barcelona (carrer Jaume Piquet, 23 costat estació Sarrià FGC). L'espectacle es realitzava a l'aire lliure i era gratuït. Abans de tot, la nostra amiga va saludar als actors, ja que els coneixia des de fa molt de temps, aquest era el veritable motiu de veure aquest musical infantil. La sorpresa va ser, veure un espectacle amb molta qualitat i potser no tan "infantil". L'obra fa un seguiment fugaç per la història musical del món, amb cançons de totes les èpoques: operetes, musicals de Broadway, musicals catalans, etc. sempre acompanyats per un piano i les veus en viu. La veritat es que ens vam quedar amb les ganes de veure l'altre espectacle que realitzen per "adults".
4/10/09
Temple budista i Festival Cinema Fantàstic de Sitges
Ahir dissabte un petit quòrum vam animar-nos a fer una escapadeta pel Parc Natural del Garraf més concretament per visitar el Temple Budista. Vam aprofitar a fer la ruta 4 "La façana del Garraf" del llibre Parcs Naturals de Catalunya amb cotxe, que va des de Port Ginesta a Sitges pel Parc del Garraf. Ens vam reunir a l'entrada de l'urbanització el Ratpenat de Castelldefels des d'on vam agafar la carretera, o més ben dit una pista asfaltada que condueix al centre d'interpretació del Parc Natural del Garraf, la Pleta (edifici modernista de Francesc Berenguer deixeble de Gaudí) . Vam parar en un dels miradors més alts per observar les fabuloses vistes del mar i del massís calcari, molt peculiar per la seva capa vegetal d'arbustiva sense cap arbre a la vista. Vam proseguir per la carretera vorjant els petits cims de la Mata-rodona i el Puig Servós, d'uns 410 m d'alçada aproximadament, fins arribar a la Plana Novella que es troba urbanitzada. Allà vam fer la visita de rigor al temple budista Sakya Tashi Ling. Primer vam passar a comprar l'entrada de la visita guiada (5'50 € adult) pel punt d'informació, seguit per la botiga on va caure algun penjoll. Aprofitant que encara quedava una mica de temps fins a la visita, vam aprofitar a carregar "energia positiva" a l'estupa que es troba davant del temple. Es tracta de fer tres voltes en el sentit de les agulles del rellotge i a la vegada fent rodar uns cilindres metàl·lics, que si no m'equivoco són oracions. Ahir per sorpresa de tots, ens vam trobar l'estupa oberta i es podia visitar el seu interior. Una monja ens va explicar que havíen rebut moltes peticions personals en relació al moment de crisi que vivim, i el director del Temple va decidir d'obrir al públic aquest espai de reliquiari tant privat, perquè així la gent es pogués beneficiar de "l'energia positiva". Tot seguit vam fer la visita guiada per Temple (Palau Novella, edifici modernista Pere Domènech i Grau), que val força la pena i on ens van convidar a un te amb llet, canyella i sucre. Per acabar la visita al Temple vam fer una volta per jardí romàntic on hi ha un llac ple de tortuges, es veu que tenen previst rehabilitar-ho com a punt de meditació, però actualment està molt abandonat. Després de la part mística de l'escapada teníem previst una paella tàntrica a Sitges, per no fer la volta vam seguir les indicacions dels cartells per anar directament des de la Plana Novella tal com marca la ruta. Vam descobrir que el camí directe és una pista de terra de força quilòmetres (GR-92) apte per bicicletes i vianants, però gens recomanable per anar en cotxe, estaria bé que ho indiquéssin. Vam arribar perfectes fins a la platja de Sant Sebastià, on vam fer la paella de rigor en el mateix passeig marítim. Teníem previst veure una pel·lícula del 42è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, però les entrades s'havien esgotat per internet. Tot i així vam entrar en l'edifici Miramar i vam provar sort a veure si teníen entrades reservades, i "efistiviwonder" vam tenir molta sort i vam poder comprar les entrades per la pel·lícula que volíem "Lascars (Round da way)" dins de la categoria "Anima't". Vam sortir cagant llets perquè només faltaven quinze minuts per iniciar la pel·lícula i amb l'agravant que havíem de trobar el cinema. Per uns moment ens vam sentir en Pequín express, cal dir que no estava gens bé senyalitzat. Com que havíem carregat "l'energia positiva" al matí, res ens podía anar malament, jejeje... Vam arribar al cinema el Retiro perfectament, va ser divertit perquè abans d'iniciar el film es van presentar el director i un dels creadors del film. La pel·lícula és genial molt divertida i molt recomanable. Una vegada finalitzat ja vam considerar el dia complert i vam emprendre el retorn perquè era força tard.
Dist: 21'6 Km
Temps: 3 hores
24/9/09
Visita a la nova taula d'orientació de la Mola
Aquesta tarda la colla de sempre ens hem enfilat al capdemunt de la Mola per veure en primicia la nova taula d'orientació col·locada recentment en el cim de Sant Llorenç. Si voleu saber una mica més d'història, us explicaré que el 30 d'octubre del 1959 es va col·locar l'antiga taula d'orientació gràcies a l'iniciativa Centre Excursionista Sabadell i el patrocini de Caixa Sabadell. El passat 17 de setembre es va col·locar la nova taula amb el patrocini també de Caixa Sabadell, aquesta s'ha realitzat amb lava esmaltada per suportar les inclemències atmosfèriques. Bé, la caminada l'hem iniciat des dels dipòsits de Matadepera i hem agafat el camí dels Monjos fins al cim. Allà hem estat molt poca estona, hem fet les quatres fotos de rigor, una mica de vinet, barretes i sobretot hem tastat un formatge de Menorca deliciós!
Temps: 1h 30'
21/9/09
Volta per Sant Llorenç
El passat 21 de juliol per la tarda ens vam animar uns quants a fer una excursioneta, per tal d'estirar les cames, alguns.. i els altres per preparar-se per la Matagalls-Montserrat. Vam aparcar el cotxe a Can Robert al voltant de les cinc de la tarda. En comptes d'iniciar el camí pujant cap a la Mola com és habitual, vam fer el contrari i vam anar en direcció nord per la riera de les Arenes fins a la casa de la Barata. Des d'on vam agafar un camí que puja directament a la Serra de l'Obac, per un bosc on feia força xafogor. Una vegada vam assolir la carena vam poder gaudir d'unes bones vistes de Montserrat. Caminant, caminant vam vorejar Castellsapera, vam creuar el Coll de Tres Creus i vam voltejar el turó de la Pola fins arribar a en Coll de Boix. Sense passar per la Coma d'en Vila vam assolir la carena de la Castanyera, però en aquest punt el temps va canviar. Alguns van baixar la pista que porta al Coll d'Estenalles corrents, i els altres, o sigui jo, reptant de cansament... Tot just passat el Coll d'Estenalles els grup es va separar, els més agosserats van decidir de pujar al Montcau, i els menys vam preferir anar directament a la Mola sense passar per Montcau. Des del Coll d'Eres resseguint la carena del Pagès a un bon ritme, ens vam enfilar al cim de la Mola en menys d'una hora. Allà els primers en arribar, o sigui els menys agosserats, vam aprofitar per fer el mos obligatori, però sense obrir l'ampolla de vi en espera dels companys agosserats. Mentres esperàvem asseguts darrera del monestir els cel va acabar de cobrir-se del tot i van començar a espategar trons i llamps. Això va motivar que la parada dels agosserats fós molt curta, i tant bon punt van arribar vam baixar directament, ja que el temps empitjorava i no calia ser en Tomàs Molina per saber que cauria un bon xàfec. Em sembla que va ser la baixada més ràpida que hem fet mai de la Mola. Quan vam arribar a Can Pobla ens van dur per un camí que teòricament era més ràpid, i com era d'esperar, a fosques i mig plovent ens va tocar baixar un talús de pedra conglomerada molla directament per arribar a la pista. No us podeu imaginar el que relliscava... Bé al final vam arribar al cotxe al voltant de les deu de la nit "sans i estalvis".
Distància: 20 Km
Temps: 5 h
20/9/09
Vall de Sant Iscle i turó de l'Ermità
Ahir dissabte vam realitzar un dels itineraris senyalitzats pel Parc Natural de Collserola, que surt de l'àrea de lleure de Can Coll (Cerdanyola). Aquesta àrea està plena de ciclistes que fan l'esmorzar de mongetes i botifarra, i a més hi ha moltes barbacoes per llogar. Nosaltres vam fer el cafè de rigor i ràpidament vam emprendre la caminada. El primer tram fins a la zona de Can Codina era força ferèstega, després el camí s'enfilava cap a munt deixant zones més assoleiades. Vam vorejar Can Cata i també l'ermita de Sant Iscle, vam creuar la font de Can Lloses fins arribar a un petit trencall a la dreta. Hi havia un senyal fet malbé que semblava indicar l'itinerari, però aquest s'endinsava per la Font de la Tòrtora. Nosaltres vam preferir seguir fins al turó d'en Fotja per la serra d'en Ferrer, des d'on vam tenir unes vistes espectaculars de Barcelona. Després, el camí vas ser tot de baixada per una pista forestal que muntava la Serra d'en Fotja. Vam parar a dinar al restaurant de Can Sardà on ens vam menjar uns entrecots de Girona i unes esquenes de xai brutals! Després amb la panxa com una pedra vam passejar fins a l'aparcament de Can Coll.
Distància: 11'20 Km
La riera de Vallvidrera
El passat 11 de setembre vam aprofitar que feia bon dia per caminar pels entorns de Molins de Rei, realitzant una ruta definida en la Guia de parcs naturals de Catalaunya volum 10. Vam trobar-nos a l'estació de Renfe de Molins de Rei des d'on vam iniciar l'itinerari cap a la fortificació medieval de Castellciuró, allà vam poder observar una paret realitzada amb la tècnica de l'opus spicatum. Seguidament, vam seguir pujant pel GR-92 fins arribar a una bifurcació. Allà ens vam dirigir cap a Can Barça i Can Tintorer on vam veure que hi havia un restaurant. Després, vam continuar vorejant el turó d'en Quirze fins arribar a Sant Bartomeu de la Quadra. Allà vam haver de creuar la carretera i baixar per una pista forestal que presentava molts arbres caiguts del temporal del passat mes de gener. Finalment, vam arribar a un pont que creua la riera de Vallvidriera, la Rierada: des d'aquest punt i a un quilòmetre, aproximadament, es pot arribar al salt d'aigua, però nosaltres no ens hi vam aventurar perquè la riera no duia gens d'aigua. Vam seguir cap abaix i hi va haver un punt en què vam perdre el camí, però ràpidament el vam retrobar i vam aparèixer en el polígon industrial de Molins.
Distància: 12 Km
Subscriure's a:
Missatges (Atom)