Passejada pels Gallecs (Camí dels Bandolers)

El passat dissabte el teníem reservat per iniciar la Liguilla, però el JH ens va fallar... i vam haver d'improvisar una altra excursió. Aprofitant la web d'Elvis & Nico vam escollir la ruta del Camí dels Bandolers que discorre per la zona protegida dels Gallecs entre Mollet del Vallès i Palau-solità i Plegamans. Ens vam trobar en l'urbanització l'Estany dels Gallecs al costat de la C-155 per poder deixar els cotxes. Des d'allà, com ja comença a ser habitual en les nostres sortides, vam fer un tram de la carretera en direcció Lliçà de Vall, d'aquí poc farem una sortida pel peatge de Martorell i amb el Teletac d'excursionistes...jejeje... Bé, una vegada vam arribar al costat de la "petita" antena de ràdio de Palau-solità i Plegamans, vam girar a la dreta per una pista de terra ben senyalitzada. Ens vam endinsar bosc endins, aquest estava ple de plataners impressionants, fins i tot n'hi havia de tres i quatre caps, molt excepcionals de veure segons els especialistes en jardineria.

El paisatge era indescriptible, digne d'un quadre impressionista, les fulles caigudes formaven una suau catifa marronosa que contrastava amb els diferents grocs i ocres de les fulles que encara no havíen caigut dels plataners. Vam vorejar una zona de picnic de fusta, diversos camps llaurats i d'altres plens de petites flors, fins que vam arribar a una riera. La ruta resseguia la riera fins a un petit túnel, el qual segons l'èopca de l'any no es pot creuar pel nivell de l'aigua que hi discorre. Allà mateix, ens vam trobar amb l'ermita de Santa Maria de Gallecs on vam fer la primera parada. En aquest punt, vam poder visitar una nova agrobotiga de menjar ecològic que han obert no fa massa el Consorci de l'Espai Rural de Gallecs i l'Associació de Pagesos de Gallecs. La botiga està gestionada pels pagesos de la zona. Allà, en Roque va poder experimentar noves experiències que li mostra la vida. Vam retornar al camí de la riera seguint un bosc de plataners altíssims fins arribar a l'estany que té un punt de guaita tipus Aiguamolls de l'Empodrà. Després, el camí s'obria i vorejàvem grans camps llaurats on hi havia colònies de coloms passant el cap de setmana. En el punt més alt hi ha una mena de taula-pícnic de disseny amb una taula d'orientació de la zona, allà vam parofitar per dinar. Vèiem la AP-7 i tot l'entorn dels Gallecs, i ens deleitàvem amb les fantàstiques olors del camp. Havent dinat, ens vam dirigir fins a la segona antena de ràdio i vam passar de nou pel costat de l'ermita. Ens vam adonar que en aquesta zona només poden accedir en cotxe els veïns de la zona, la resta de gent ha de venir a peu o en bicicleta. Per acabar la ruta vam tornar a fer un tram de carretera fins on teníem els cotxes. Com que era encara força aviat vam aprofitar per anar a visitar Caldes de Montbui que no quedava massa lluny. Vam fer un cafè amb el Miki Puig, vam visitar les termes romanes, les places, els safarejos i fins i tot vam comprar els carquinyolis de rigor. Ah, i també vam tocar la famosa aigua calenteta que brolla de les fonts naturals de la vila a uns 65ºC... La desconnectada hauria sigut molt millor si haguéssim passat per alguns dels centres termals del poble...no creieu?