El passat diumenge vaig fer-me l'agoserat i vaig marxar fins a Caldes amb bici. No us penseu que la ruta era per carretera ni planera, com no... vaig repescar una rutilla a través d'internet per al GPS. No vaig sortir massa aviat per evitar les baixes temperatures del matí, i això va ser un error, perquè va fer un dia molt bo i passar força calor ja que anava ben abrigat. Com sempre vaig iniciar la rutilla sortint per sobre del Torrent de la Betzuca fins arribar a Can Deu, des d'on vaig baixar al riu Ripoll i seguidament fins a Castellar del Vallès. Allà va començar l'etapa més dura ja que venia la pujada forta fins al Coll de Monner. 
Ja l'havia fet diverses vegades i sempre em passa el mateix, tinc la penosa sensació que mai s'acabava la pujada! A partir de llavors va començar l'aventura, ja que desconeixia totalment el camí. La ruta em portava per les zones més obagues de la muntanya. Al principi em vaig trobar molts quads i caçadors, però a mesura que m'endinsava dins del bosc vaig perdre qualsevol senyal de vida. Cada vegada el camí era pitjor, molts còdols, sorra i regerots. En més d'un moment vaig tenir de baixar-me de la bici per no matar-me. Tot i això vaig tornar a volar, aquesta vegada vaig aterrar amb el pit... per sort em vaig revisar i no tenia cap ferida greu, només l'ensurt i algun blau que sortiria més tard. Tot seguit va venir la remuntada a Sant Sebastià de Montmajor, on vaig retrobar-me amb persones humanes.
En aquell punt em trobava totalment esgotat i veia que totes les meves previsions de timing estaven pel terra. Vaig anar fent petits descansos i vaig continuar com vaig poder. Des de Sant Sebastià vaig fer un tram de la carretera del Farell. Finalment vaig agafar un trencall a l'esquerra i vaig començar a descendre per una pista enorme que havien arreglat recentment. Vaig entrar una petita vall preciosa amb vaques i masies, reseguint un petit rierol amb roques calcàries. Finalment vaig arribar a la carretera de Caldes a Sant Feliu on em vai sentir com a casa, només va quedar un petit tram fins a la Font dels Enamorats....
Com que no teniem molt de temps, no ens hem aventurat a pujar-hi... ens hem quedat amb les ganes! A veure si ben aviat tenim l'ocasió. Bé seguidament hem retornat per un altre camí amb la companyia d'un gosset de caça que s'havia perdut. Finalment hem voltejat Can Torrella i hem arribat a l'estació.
Entrades
