26/4/10

Passejada per Montjuïc


El passat diumenge vam fer una ruta apte per a grans i petits. Es tracta d'un recorregut que s'inicia a la cruïlla d'Avinguda Paral·lel amb el carrer Blai molt a prop de la parada de metro Poble Sec. Vam recórrer quasi tot el carrer Blai direcció a mar, i ens vam impregnar amb tot l'esperit intercultural del Poble Sec: teteries àrabs, restaurants caribenys, perruqueries sud-americanes, etc. queda lluny aquell Poble Sec d'en Serrat. Arribats al carrer Nou de la Rambla  pugem fins al Passeig de Montjuïc, on vam poder fer un recorregut tranquil pel Parc de la Primavera que s'ha fet al damunt d'un equipament de Neteja de l'Ajuntament de Barcelona i un refugi antiaeri de la guerra civil. Després d'un recorregut sinuós i pujant de cota ràpidament, però amb recorreguts adaptats en tot moment, arribem al del Parc del Mirador de Poble-sec o sigui on hi ha l'antic edifici Miramar que s'ha convertit en un luxós hotel de cinc estrelles, ja us podeu imaginar les vistes. En la mateixa plaça hi ha un petit quiosc des d'on surt l'Aeri del port de Barcelona. Reculant una mica arribem al Parc Joan Brossa que té diversos recorreguts per la muntanya que discorren per sota del Telefèric de Montjuïc, quin estrès de cablejats! jeje Pels nostàlgics cal saber que aquest parc és l'antic Parc d'Atraccions de Montjuïc... i podeu anar jugant a endevinar que hi havia abans: el vaixell del Tom Sawyer, el tren de vapor, la muntanya russa, etc. Actualment hi ha diversos jocs musicals que per als nens i no tant nens, que us deleiteran els vostres timpans. Un cop a dalt de tot com no podia ser d'una altra manera hi ha el Mirador de l'Alcalde amb unes vistes excepcionals del Port i la ciutat de Barcelona. Per rematar la jornada vam aprofitar a fer unes tapes a la Plaça del Sortidor. Per cert us recomano que en cas de tenir mal de cap no us empasseu directament una pastilla efervescent.
Temps: 3 h

25/4/10

Hospital de Sang



El passat dissabte un grup nombrós vam decidir d'anar a visitar l'Hospital de Sang, ens vam trobar en l'Alzina del Sal·lari. Des d'allà vam agafar el sender que surt darrera del cartell d'orientació i ens vam dirigir cap a la font dels Traginers. Es tracta d'un indret força ombrívol que queda en ben mig de la carena de la Castanyera i d'en Coll de Boix. Seguidament ens vam enfilar pels Graons de Mura fins al Coll. Allà vam fer un petit mos gaudint d'unes vistes espectaculars de Montserrat amb una catifa de núvols per sota. Tot seguit vam agafar la pista que van realitzar no fa masses anys la Diputació, i que va estar plena de polèmica. Ens vam desviar de la pista per enfilar-nos a la Fosca. Vam passar per algun tram pedregós i amb pendent, vam haver d'anar amb molt de compte perquè dúiem nens petits. Finalment vam arribar a un collet molt estret i vam trencar cap a l'esquerra per baixar i tornar a pujar fins l'Hospital de Sang. Es tracta d'una esquerda gegantina de forma triangular dona cabuda a un petit habitatge, amb sortida pels dos extrems, que resten mig tancats per parets d'obra seca. Com el nom indica fou un hospital de sang en la guerra dels Carlins. Dins vam trobar un petit cubell ple d'aigua que deixa la gent perquè begui la guineu que ronda per allà. Vam creuar l'Hospital i tal com vam sortir a mà esquerra hi ha una cova força gran i fosca. Es pot observar, si es porta llanterna, petites estalactites i també una bassa d'aigua al fons. S'ha de vigilar perquè hi ha força fang i es pot relliscar. Després el camí va a buscar la pista de nou, una mica més a baix d'on l'havíem deixat i com que fèiem tard vam tallar per camins fins arribar de nou a l'Alzina del Sal·lari.



23/4/10

Castellcir - Fontscalents

El passat cap de setmana dins de la Liguilla excursionista ens vam desplaçar fins al municipi de Castellcir, que si no sabeu, es troba en la comarca del Vallès Oriental i no en el Bages! La ruta la vam trobar en el Blog del nostre estimat Elvis i Nico. Després de superar el petit incident inicial amb l'ajuda dels Mossos d'Esquadra i de l'Alcalde del municipi, vam iniciar la ruta sense més retards. Ens vam dirigir a la BV-1310 des d'on surt un sender que baixa cap a la Balma de les Esplugues tot força ben senyalitzat i practicable. Un cop arribats a les Esplugues l'itinerari es divideix en forma de "T", primer vam decidir de visitar Fontscalents un paratge natural espectacular, per tant vam haver de creuar la riera. Després vam resseguir els nostres passos i vam dinar davant la Balma i vam prosseguir pel camí que vorejava la riera de Fontscalents, passant per prats amb vaques, boscos amb cavalls i inclús vam poder veure una llúdriga negra en els bassals de la riera. Finalment arribats en un pont de baranes blanques a mà esquerra, el vam creuar. El camí sembla que només porti a la granja, però no és així perquè aquest continua després i es pot resseguir la riera cap amunt per l'altre costat, arribant al pont de pedra del davant de les Esplugues. 
Recorregut: 8'30 Km
Temps: 2 h 30'

22/4/10

Graons de Mura


El passat divendres vam fer una petita excursió als Graons de Mura. Vam deixar el cotxe a l'Alzina del Salari des d'on pels antics carrers pavimentats ens vam enfilar direcció al Coll de Tres Creus. A mitja pujada vam seguir una pista força ample que continua cap al nord i totalment plana. Passada la fita de les quatre barres vam voler investigar un petit sender que sortia a mà esquerra. El caminet s'acabava just a sota d'un cingle, el que segurament deu ser un traçat per anar a fer escalada. Retornats en el camí principal ens vam arribar fins a unes rampes de pedra anomenades els Graons de Mura, punt entranyable del Parc de Sant Llorenç del Munt. En poca estona ens vam enfilar en el Coll de Boix, de retorn per la carena ens vam enfilar al cim de la Pola. Impressionant, molt recomanable de pujar ja que és de molt fàcil accés i es poden gaudir d'unes vistes espectaculars del Castellsapera i tots els voltants. Per finalitzar la volteta vam arribar al Coll de Tres Creus i vam baixar directes a l'aparcament.
Recorregut: 6 Km
Temps: 1 h 30'

Volta al Torrent del Sot de l'Infern



Ja fa uns quants dies vam escapar-nos a Tossa de Mar per afers personals, aprofitant l'avinentesa vam fer un petit recorregut al voltant del Torrent del Sot de l'Infern. Aquest torrent es situa entre Llagostera i Tossa de Mar, just entre els quilòmetres 8 i 9 de la carretera GI-681, on hi ha un bosc molt peculiar d'arbres molt esvelts. Vam deixar el cotxe en un camí de terra molt a prop de la carretera i vam seguir una pista muntanya cap amunt. La sorpresa no es va fer esperar, no havíem recorregut ni un quilòmetre quan la nostra passejada va ser interrompuda per centenars d'arbres caiguts per la nevada passada. Era increïble, era un paisatge dantesc i en alguns moments els arbres no deixaven passar. Per sort algú havia creat un petit pas amb una motoserra, però en algun punt vam tenir de grimpar o bé passar per sota dels troncs. Si algú no actua immediatament aquest estiu els boscos seran polvorins! Finalment arribats al Coll del Sot de l'Infern vam escollir el camí de baixada per l'altre costat. Primer vam passar per una zona obaga i després el camí baixava amb una forta pendent i a la vegada relliscosa pel sauló.
Temps: 1 h

15/4/10

Passejada fins a la gola del Ter


Vam deixar el cotxe en una urbanització força tronada anomenada els Griells que s'accedeix des de la primera rotonda de l'entrada a l'Estartit. Des d'allà vam seguir les indicacions d'un petit itinerari que discorre pel que es coneixen com els Aiguamolls del Baix Empordà. Una vegada vorejat el càmping el Molino vam endinsar-nos fins a una urbanització abandonada i sense cap construcció. Un gran passeig ple de rotondes i pilars digne de l'arquitecte més kitsch, realment una gran aberració sobre la natura, deixar fer aquestes actuacions urbanístiques sobre el paratge natural és un delicte. Cap al final dels desolats carrers vam trobar una sortida cap a la platja passant per una passera de fusta fixada perillosament al damunt d'una bassa. Arribats a la platja de l'Estartit ens vam quedar meravellats per l'imatge de postal amb les illes Medes al fons. Resseguint la costa cap a Begur vam arribar a la gola del Ter, un paratge natural preciós. El riu s'estrangula abans d'obrir-se al mar i l'aigua fa l'efecte que queda estancada en una platja interior. Després vam seguir tot de camins rectes que vorejaven camps, i ens vam anar distraient amb els "go-arounds" d'una avioneta.
Temps: 3 h

Pujada al Castell de Montgrí


Aprofitant l'avinentesa que estàvem passejant pel camí que dur de Bellcaire d'Empordà a l'ermita de Santa Caterina uns quants ens vam escapar i vam pujar al castell de Montgrí. La pujada la vam fer per la vall del darrera del Puig Rodó, en poc temps ens vam plantar en una creu que hi ha entre el Montgrí i el Puig Rodó. Després el camí es complicava, molt escarpat i pedregós, complicat de seguir les indicacions del GR. Per tant va ser més pràctic fer via directa cap al castell. No us podeu imaginar les fabuloses vistes privilegiades que té aquest castell: el golf de Roses amb el Cap de Creus al fons, les Illes Medes, el cap de Begur, l'alt i el baix Empordà, ... Realment era un molt bon punt estratègic. A dia d'avui el castell té l'accés lliure i es pot pujar a les muralles per una de les torres. No apte pels que tinguin vertigen, us recomanem un bon calçat i no pugeu si ha plogut o està a punt de ploure.
Temps: 1h 20'
 

14/4/10

Passejada pel Fluvià


Per casualitat fent caravana amb el cotxe per creuar el pont de St. Pere Pescador ens vam fixar que hi havia un punt d'informació sota mateix de la rotonda. Algú va proposar de deixar l'intent de creuar el pont i apropar-nos al punt d'informació. La sorpresa va ser grata perquè vam descobrir un petit itinerari que vorejava el riu Fluvià amb el mateix entorn paisatgístic que els Aiguamolls de l'Empordà. El recorregut comença des d'allà mateix i es pot estacionar el cotxe en l'aparcament existent. S'inicia el recorregut amb un primer tram que volteja el càmping Río i tot seguit creua per un petit pont de fusta que salva un canal annex del riu. A continuació proseguim per una pista asfaltada que arriba fins a uns camps verds, que encara no hem descobert si eren de blat o d'arròs, ja podeu imaginar el nivell urbanita que tenim. La passejada permet veure l'illa d'en Caramany que queda ben bé al mig del riu. Seguidament ens arribem fins a un petit observatori descobert que permet tenir una panoràmica de la gola del Fluvià i la trobada amb el mar. El camí continua fent una volta per la platja de St. Pere Pescador i finalment retorna pel mateix camí.
Temps: 2 hores

12/4/10

Non Solum

Impressionant... Divertit... Algun moment raro.... Crítica del poder... Sexe implícit i marcià... Bé, em costa de definir l'espectacle que vam veure. Potser el més sorprenent va ser que no em podia imaginar que un sol actor pogués fer-te creure que hi haguéssin més actors al damunt de l'escenari. No us podeu perdre aquest "actoràs", en Sergi Lòpez, en plena acció. Quasi tot l'auditori es va aixecar al final per aplaudir...

Camí de la Font Soleia

Ja fa uns quants dies vam decidir de pujar el Montcau, però com que feia tant bon dia vam canviar d'opinió en l'útlim moment i ens vam aventurar a pujar a la Mola. Per fer-ho una mica més entretingut, vam fer-ho voltejant la Mola per la vessant Est passant pel camí de la Font Soleia. Aquest camí és molt espectacular perquè permet gaudir d'unes vistes espectaculars de la Castellassa de Can Torres i de tot el Vallès. El camí estava força ben marcat i net a diferència d'altres vegades, encara que en un punt vam haver d'enfilar-nos a una branca per poder sortejar tots els matolls d'esbarzers que s'havien precipitat pel temporal de neu i que bloquejaven el camí. Una vegada vam passar d'una de les canals que puja directament a la Mola, vam voler seguir el camí que porta al Morral del Drac per una zona molt obaga. Després de passar una estona buscant i buscant la traça, i mig perduts vam decidir de fer mitja volta i tornar pel mateix camí perquè ja que fèiem tard.