Aquest dissabte una altra vegada, el grup d'agoserats va voler fer una excursioneta per cremar calories. 
En aquesta ocasió el punt de trobada va ser Cànoves. Per tal d'escalfar la maquinària excursionista vam parar en un bar a prendre un cafetó abans de la gran epopeia. Com bons excursionistes de ciutat ens vam posar a fer la travessa al voltant de les dotze del migdia. La nostra intenció era fer un circuit circular que venia explicat en un llibre de rutes de l'Alba. Vam iniciar una passejada pel voltant del pantà de Vallforners, on vam trobar-nos al sirenito del Montseny. Després de més d'una hora pujant vam arribar a una casa que tenia una entrada modernista, Vallforners. Des d'allà les vistes eren impressionants, es podia veure el Morro Negre i el Pla dels Pous. Vam decidir d'acabar de fer la pujada i després dinar... vam acabar dinant a les quatre de la tarda, exhausts i fracassats... no havíem assolit el repte. Alguna cosa no quadrava, no paràvem de pujar i per l'hora que era ja hauríem d'haver arribat. Queda clar que la culpa la té el punyetero escriptor del llibre de rutes de l'Alba! jejeje.... ja veuràs per Sant Jordi! Finalment vam decidir de retornar perquè com bons excursionistes de ciutat no teníem plànols detallats i el GPS no tenia bateria, això sí: el nord no el vam perdre, la bruíxola si que funcionava. Ja cansats vam arribar als cotxes al voltant de les sis de la tarda, i com no podia ser d'una altra manera vam acabar al bar del matí.
En aquesta ocasió el punt de trobada va ser Cànoves. Per tal d'escalfar la maquinària excursionista vam parar en un bar a prendre un cafetó abans de la gran epopeia. Com bons excursionistes de ciutat ens vam posar a fer la travessa al voltant de les dotze del migdia. La nostra intenció era fer un circuit circular que venia explicat en un llibre de rutes de l'Alba. Vam iniciar una passejada pel voltant del pantà de Vallforners, on vam trobar-nos al sirenito del Montseny. Després de més d'una hora pujant vam arribar a una casa que tenia una entrada modernista, Vallforners. Des d'allà les vistes eren impressionants, es podia veure el Morro Negre i el Pla dels Pous. Vam decidir d'acabar de fer la pujada i després dinar... vam acabar dinant a les quatre de la tarda, exhausts i fracassats... no havíem assolit el repte. Alguna cosa no quadrava, no paràvem de pujar i per l'hora que era ja hauríem d'haver arribat. Queda clar que la culpa la té el punyetero escriptor del llibre de rutes de l'Alba! jejeje.... ja veuràs per Sant Jordi! Finalment vam decidir de retornar perquè com bons excursionistes de ciutat no teníem plànols detallats i el GPS no tenia bateria, això sí: el nord no el vam perdre, la bruíxola si que funcionava. Ja cansats vam arribar als cotxes al voltant de les sis de la tarda, i com no podia ser d'una altra manera vam acabar al bar del matí.
Entrades
Hola macus. Doncs crec, pel que veig en el vostre mapa, que al arribar a Vallfornès, vau continuar el camí que passa per darrera de la casa, camí que puja cap el pla de la calma. En el llibre de Camins del Alba, cal agafar un camí que surt de Vallfornès cap a la dreta i amunt (que jo no he vist). Jo avui mateix he passat amb la bici pel camí que vau seguir i té molta tela, tot i que quan passa a prop dels torrents és molt bonic... Quan arriba al pla de la calma el paisatge és increíble (us recomano que hi aneu i pujeu al Sui i busqueu la barraca de la Sitja del Llop, on hi ha una pedra amb dibuixos megalítics.
ResponEliminaEl cami que surt al llibre no consta en el meu super-mapa del Periódico. En el llibre diu que és una pista de desembosc, i ja se sap, amb el pas del temps queden intransitables...