Visita a la nova taula d'orientació de la Mola

Aquesta tarda la colla de sempre ens hem enfilat al capdemunt de la Mola per veure en primicia la nova taula d'orientació col·locada recentment en el cim de Sant Llorenç. Si voleu saber una mica més d'història, us explicaré que el 30 d'octubre del 1959 es va col·locar l'antiga taula d'orientació gràcies a l'iniciativa Centre Excursionista Sabadell i el patrocini de Caixa Sabadell. El passat 17 de setembre es va col·locar la nova taula amb el patrocini també de Caixa Sabadell, aquesta s'ha realitzat amb lava esmaltada per suportar les inclemències atmosfèriques. Bé, la caminada l'hem iniciat des dels dipòsits de Matadepera i hem agafat el camí dels Monjos fins al cim. Allà hem estat molt poca estona, hem fet les quatres fotos de rigor, una mica de vinet, barretes i sobretot hem tastat un formatge de Menorca deliciós!

Temps: 1h 30'

Volta per Sant Llorenç

El passat 21 de juliol per la tarda ens vam animar uns quants a fer una excursioneta, per tal d'estirar les cames, alguns.. i els altres per preparar-se per la Matagalls-Montserrat. Vam aparcar el cotxe a Can Robert al voltant de les cinc de la tarda. En comptes d'iniciar el camí pujant cap a la Mola com és habitual, vam fer el contrari i vam anar en direcció nord per la riera de les Arenes fins a la casa de la Barata. Des d'on vam agafar un camí que puja directament a la Serra de l'Obac, per un bosc on feia força xafogor. Una vegada vam assolir la carena vam poder gaudir d'unes bones vistes de Montserrat. Caminant, caminant vam vorejar Castellsapera, vam creuar el Coll de Tres Creus i vam voltejar el turó de la Pola fins arribar a en Coll de Boix. Sense passar per la Coma d'en Vila vam assolir la carena de la Castanyera, però en aquest punt el temps va canviar. Alguns van baixar la pista que porta al Coll d'Estenalles corrents, i els altres, o sigui jo, reptant de cansament... Tot just passat el Coll d'Estenalles els grup es va separar, els més agosserats van decidir de pujar al Montcau, i els menys vam preferir anar directament a la Mola sense passar per Montcau. Des del Coll d'Eres resseguint la carena del Pagès a un bon ritme, ens vam enfilar al cim de la Mola en menys d'una hora. Allà els primers en arribar, o sigui els menys agosserats, vam aprofitar per fer el mos obligatori, però sense obrir l'ampolla de vi en espera dels companys agosserats. Mentres esperàvem asseguts darrera del monestir els cel va acabar de cobrir-se del tot i van començar a espategar trons i llamps. Això va motivar que la parada dels agosserats fós molt curta, i tant bon punt van arribar vam baixar directament, ja que el temps empitjorava i no calia ser en Tomàs Molina per saber que cauria un bon xàfec. Em sembla que va ser la baixada més ràpida que hem fet mai de la Mola. Quan vam arribar a Can Pobla ens van dur per un camí que teòricament era més ràpid, i com era d'esperar, a fosques i mig plovent ens va tocar baixar un talús de pedra conglomerada molla directament per arribar a la pista. No us podeu imaginar el que relliscava... Bé al final vam arribar al cotxe al voltant de les deu de la nit "sans i estalvis".

Distància: 20 Km

Temps: 5 h

Vall de Sant Iscle i turó de l'Ermità

Ahir dissabte vam realitzar un dels itineraris senyalitzats pel Parc Natural de Collserola, que surt de l'àrea de lleure de Can Coll (Cerdanyola). Aquesta àrea està plena de ciclistes que fan l'esmorzar de mongetes i botifarra, i a més hi ha moltes barbacoes per llogar. Nosaltres vam fer el cafè de rigor i ràpidament vam emprendre la caminada. El primer tram fins a la zona de Can Codina era força ferèstega, després el camí s'enfilava cap a munt deixant zones més assoleiades. Vam vorejar Can Cata i també l'ermita de Sant Iscle, vam creuar la font de Can Lloses fins arribar a un petit trencall a la dreta. Hi havia un senyal fet malbé que semblava indicar l'itinerari, però aquest s'endinsava per la Font de la Tòrtora. Nosaltres vam preferir seguir fins al turó d'en Fotja per la serra d'en Ferrer, des d'on vam tenir unes vistes espectaculars de Barcelona. Després, el camí vas ser tot de baixada per una pista forestal que muntava la Serra d'en Fotja. Vam parar a dinar al restaurant de Can Sardà on ens vam menjar uns entrecots de Girona i unes esquenes de xai brutals! Després amb la panxa com una pedra vam passejar fins a l'aparcament de Can Coll.

Distància: 11'20 Km

Temps: 2h 50'

La riera de Vallvidrera

El passat 11 de setembre vam aprofitar que feia bon dia per caminar pels entorns de Molins de Rei, realitzant una ruta definida en la Guia de parcs naturals de Catalaunya volum 10. Vam trobar-nos a l'estació de Renfe de Molins de Rei des d'on vam iniciar l'itinerari cap a la fortificació medieval de Castellciuró, allà vam poder observar una paret realitzada amb la tècnica de l'opus spicatum. Seguidament, vam seguir pujant pel GR-92 fins arribar a una bifurcació. Allà ens vam dirigir cap a Can Barça i Can Tintorer on vam veure que hi havia un restaurant. Després, vam continuar vorejant el turó d'en Quirze fins arribar a Sant Bartomeu de la Quadra. Allà vam haver de creuar la carretera i baixar per una pista forestal que presentava molts arbres caiguts del temporal del passat mes de gener. Finalment, vam arribar a un pont que creua la riera de Vallvidriera, la Rierada: des d'aquest punt i a un quilòmetre, aproximadament, es pot arribar al salt d'aigua, però nosaltres no ens hi vam aventurar perquè la riera no duia gens d'aigua. Vam seguir cap abaix i hi va haver un punt en què vam perdre el camí, però ràpidament el vam retrobar i vam aparèixer en el polígon industrial de Molins.

Distància: 12 Km

Temps aproximat: 3 hores