Varekai

El passat cap de setmana vam passar per la factoria del Cirque du Soleil, l'espectacle Varekai. Aquest és el vuitè espectacle que prepara aquesta companyia canadenca de Montreal (Mystère, Allegría, Quidam, O, La Nouba, Drailon i Saltimbanco). El millor de l'espectacle és l'escenografia i vestiments dels personatges, i indubtablement el treball dels diferents artistes que hi participen que en cap cas es poden permetre una errada. Potser el més fluix aquesta vegada ha sigut, la música que no acaba d'enganxar com en altres espectacles, com a Allegría. Però, tot i així no deixa de ser un gran show que no us podeu perdre!

Visita a la Fundació Mona

Aquests dies de vacances hem aprofitat per visitar la Fundació Mona, es tracta d'una entitat sense ànim de lucre que disposa d'un centre de recuperació de primats prop de Girona (Riudellots de la Selva) envoltat de natura que serveix de llar als primats rescatats i de centre per comprendre i respectar els animals salvatges. Bàsicament recuperen tots aquells primats que han estat allunyats del seu origen real, la selva, i han hagut de treballar per la televisió, parcs temàtics, com animals de companyia, etc.. Com que aquests animals ja no poden retornar al seu hàbitat natural, s'ha hagut de crear aquest espai, que si no m'equivoco només hi ha quatre a tota Europa. Bé, la visita s'inicia amb una xerrada d'algun dels veterinaris del centre, on realitza una breu explicació dels orígens de la fundació, els objectius i el treball que hi dediquen. També es passa un video curt del primer salvament que va realitzar la fundació. Seguidament es realitza una passejada al voltant dels recintes tancats dels primats, sempre tenin molta cura en no molestar-los, i amb les explicacions dels responsables del centre. El recinte es divideix amb dos espais molt grans on en un costat hi ha el grup principal i en l'altre hi ha quatre ximpanzés mascles que no es poden barrejar amb l'esmentat grup, perquè tots volen ser el cap de grup (això em sona familiar, jejeje). En la zona posterior existeixen dues gàbies especials de rehabilitació per anar introduïnt els ximpanzés de mica en mica en el grup quan arriben al centre. I al costat mateix també existeix un espai de Macacos, perquè que cada vegada hi ha més animals desemparats d'aquesta espècie. La veritat és una activitat totalment recomanable per fer amb família, el preu només és la voluntat i et fa reflexionar el maltracte que es fa en aquests animals inconscientment.

Parc de l'Hostal del Fum

Una desconnectada molt divertida i diferent és passar un matí en el Parc de l'Hostal del Fum de Palau-solità i Plegamans, ideal per anar amb nens. El parc es situa entre la riera de Caldes i el polígon industrial que porta el mateix nom. El parc és enorme! més 35.000 m2 d'espai verd, amb un espai de picnic, rierols, ponts, una bassa gegant i potser el més representatiu és el trenet de vapor. El trenet fa un recorregut de més vint minuts per tot el parc, uns tres quilòmetres aproximadament. Aquest surt d'una estació amb andanes i cap d'estació que donarà la sortida, després es passa per un túnel on quedes com un salmó fumat, jeje.. Seguidament passes per una altra estació on hi ha el magatzem i taller de manteniment de les locomotores. I finalment s'inicia el recorregut més llarg passsant per algun pont metàl·lic i passos a nivell. Molt recomanable!

Visita al Ventdelplà

El passat dissabte vam fer una visita a Breda, o més conegut pel sobrenom de Ventdelplà. Els Brederins els deu fer molta gràcia, que pixapins com nosaltres, passin pel seu municipi per només veure els exteriors utilitzats en la sèrie de  TV3. Breda no té a veure amb la ciutat dels Països Baixos ni tampoc amb Riells, per si algú s'ho pensava, jejeje. Bé, es tracta d'un petit muncipi a peu del Montseny on la terrissa pren molta força i on a més destaca el monestir de Sant Salvador de l'any 878, així com un tram del claustre que encara es conserva. Vam aparcar al costat del bar Tramuntana, que si no sabeu es tracta d'una matalasseria i encara conserva el tendal de la sèrie. Si us connecteu aquest link podreu torbar un plànol amb els diversos emplaçaments utilitzats en la sèrie com: Cal Brinco, Can Rata, Can Monràs, etc... Nosaltres no hem seguit massa la sèrie, però va ser una bona excusa per sortir de casa i acabar fent unes galtes a la brasa a Hostalric, jejeje. Després per acabar un dia rodó vam fer una passejada per la vila d'Hostalric amb el cafè final de rigor. Llàstima que ara els dies són molt curts i el fred no acompanya a sortir.

La roca encavalcada

Ahir pel matí vam aprofitar la tranquil·litat d'un dia laborable per fer una excursió per Sant Llorenç. L'objectiu que ens vam proposar era veure la roca encavalcada de les Fogueroses. Vam estacionar en l'aparcament del Coll d'Estenalles, des d'on vam anar a buscar la canal del Cellerot en direcció contrària a Mura. Sorprenentment la riera portava una mica d'aigua, però estava totalment glaçada (el termòmetre del cotxe marcava 3ºC a les onze del matí). Ens vam enfilar a la carena del Pagès per un dels senders que passa per la Bassa de la Calçada i el Roure del Palau. El camí és molt frondós i amb bastants troncs caiguts deguts a les  nevades de l'any passat, el que ens obligava a ajupir-nos contínuament i inclús en un punt a reptar.

Una vegada creuat el camí de la Mola hem sortit per una balconada impressionant, amb unes vistes privilegiades de Sant Llorenç Savall, el Montseny i els Pirineus. Allà hem aprofitat per agafar forces amb fruits secs i alguna galeta. L'objectiu el teníem a prop, però no es veia cap traça. Seguint les indicacions del gps hem anat cap a la dreta on hem trobat el sender que baixa a la Morella, a uns cinquanta metres hem trobat la bifurcació cap a les Fogueroses. De sobte entre el bosc hem començat a veure el cingle i per sorpresa ens hem trobat amb la Roca encavalcada, genial! Ha sigut com un gran premi. És increïble com el pas del temps ha pogut originar una estructura tan curiosa i sorprenent, val la pena visitar-la. No hem volgut apropar-nos molt a la vora perquè hi havia força alçada. Hem seguit un tram del camí per veure l'Agulla petita amb la creu posada al capdamunt, tot seguit hem girat cua i hem pujat per un sender força escarpat per arribar a la balconada. Hem retornat per la pista fins al Coll d'Eres, hem intentat veure la necròpolis, però res de res. Retornant pel camí ens hem sortit a pocs metres d'arribar al Coll d'Estenalles i hem pogut visitar l'Avenc del Montcau que alguna altra vegada havia intentat trobar i no havia hagut sort, però aquesta vegada sí.

Distància: 6 Km

Temps: 1h 30'

Passejada per la Conreria

Després de fer rutes per pistes asfaltades, carreteres, enllaços d'autopistes, polígons industrials, ... ho vam superar totalment trobant-nos en un lloc molt original, un tanatori. Encara que sembli kafikià el punt de trobada va ser el Tanatori de Badalona situat molt a prop de l'Hospital Tries i Pujol. Per sort ens vam concentrar en el parking i no en l'interior de l'edifici, tot i que algú va aprofitar per fer un cafè. Bé ja us podeu imaginar vestits d'excursionistes davant de les famílies que arribaven no gaire contentes.
El recorregut començava allà mateix seguint una pista de terra que s'enfilava ràpidament per la muntanya de l'Amigó per anar enllaçar amb el GR-92 que tantes vegades hem caminat. Des de dalt s'observaven unes vistes genials tant de Barcelona, d'Alella i Teià, vam poder veure un monestir cartoixà anomenat de Montalegre. Carenejant vam creuar-nos la carretera de la Conreria que porta a Sant Fost de Campsentelles. Al creuar vam entrar en el parc natural de la Serra del Litoral. Una vegada arribats sota de la torra de vigilància forestal, vam decidir de fer el mos. La cosa es va posar difícil perquè feia molt de vent i no trobàvem cap lloc arrecerat, finalment tirats en un marge ens vam posar a dinar com vam poder. Ja us podeu imaginar la colla que érem tots asseguts en un marge d'un camí passant fred, sense comentaris. Després de dinar els més agosarats ens vam enfilar al capdamunt del turó de Galzeran i vam gaudir de les vistes de Martorelles i Montmeló. La baixada es va fer tranquila, vam fer un intent fallit de cafè i una vegada arribats al punt d'inici ens vam dissoldre ràpidament, tot i que els mateixos que havien fet el cafè a l'inici van repetir.

Temps: 4 h
Distància: 9'5 Km

Santa Creu d'Olorda

Avui hem realitzat la primera ruta de la 2a Liguilla Excursionista (Vota bien, vota diez!), per evitar haver d'anar a la misa del Papa de Roma. Com ja comença ha ser habitual la primera sortida ha de trencar el gel i per tant té el llistó força alt, tant a nivell de la forma física dels participants així com el desenvolupament de la programació. La ruta s'inicia en la zona d'esbarjo situada al costat de l'ermita de Sta. Creu d'Olorda, des d'on ens hem enfilat al turó de Can Mallol seguint el GR-92. Hem iniciat una baixada pronunciada per la serralada del Ginestar, des d'on hem apreciat les vistes de la fàbrica de ciment. Una vegada arribats a Can Ferriol per les pistes forestals, hem fet un petit "pitstop" per agafar forces, ja que ens esperava la pujada. A mitja pujada pel torrent de Can Serra hem pogut triar una ruta més directe que indicava 28' o bé per la pista 40', com no podia ser d'una altra manera, hem triat la més llarga. Ha estat durillo, però tothom l'esperava molt més llarga... ben aviat ja hem arribat a la zona d'esbarjo on hem pogut recuperar forces amb una "petita" barbacoa a l'estil argentí (vacío, chorizo criollo, chorizitos, ... no continuo). Finalment per fer baixar el menjar light hem fet una passejada fins a unes antigues mines de carbó on es podia apreciar unes basses de color vermalloses increïbles. Per rematar la tarda hem acabat fent el cafè al restaurant Can Portell que té unes vistes genials al Baix Llobregat.

Distància: 5'30 Km
Temps: 1h 45'